Què es bevia a l’època de Shakespeare?

 TAGS:undefined

Quatre-cents anys després que Shakespeare va escriure la seva darrera obra, farem un recorregut per les begudes esmentades en les seves obres de teatre, i les que ell i els seus afins segurament van utilitzar per brindar pels seus èxits.

Cadascuna de les obres de Shakespeare té almenys 38 mencions de begudes alcohòliques. L’elecció de la beguda per a un personatge era un indicador de la seva posició social o caràcter, i també de les modes i les pràctiques de l’època.

El te i el cafè encara estaven per arribar a la Gran Bretanya, i l’aigua era un risc per a la salut, de manera que les begudes alcohòliques eren l’elecció més freqüent. A l’època de Shakespeare, l’aigua potable era tot just una opció, sobretot en pobles i ciutats. Així, les begudes més habituals eren les següents:

Ale i cervesa

L’Ale era una beguda tradicional de sabor suau, molt popular entre tots, inclosos els nens, que estaven ebris des de l’esmorzar fins a l’hora d’anar a dormir. També representava una font de vitamina B. Aquesta beguda va creuar les barreres d’allò social, ja que era consumida per pobres i rics.

La cervesa era en aquest moment una novetat a Holanda, on es va afegir llúpol. L’addició aromàtica va ser vista inicialment com una adulteració, però a poc a poc es va apoderar d’Anglaterra. A l’època de Shakespeare, la cervesa va ser relativament dolça i afruitada.

Aqua vitae

L’Aqua vitae cobreix la major part de les formes d’alcohol, pel que en aquella època podia incloure begudes semblants al brandi i al whisky. És esmentada 6 vegades per Shakespeare, sempre parlant d’aquesta com una beguda reconstituent o terapèutica, a diferència del vi o la cervesa.

De fet, la infermera a «Romeu i Julieta» la demana dues vegades: la primera vegada quan s’explica la mort de Teobald i el desterrament de Romeu, i la segona vegada quan descobreix que Julieta ha mort (en aparença) al seu llit.

Claret

El claret d’aquella època era una beguda molt més lleugera del que es podria esperar i estaria més a prop d’un color rosa que d’un vermell de Bordeus. Hi ha una qualitat simbòlica en la menció del Claret a l’obra. Al segle XII, Bordeus i la zona de Gascunya es van convertir en territori Anglès arran del matrimoni d’Enric Plantagenet amb Elionor d’Aquitània, i els vins de Bordeus van ser enviats en grans quantitats a Anglaterra.

Però, cap al final de la Guerra dels Cent Anys, Enric VI havia perdut Gascunya, recuperada pels francesos, i la disponibilitat de Claret va disminuir. La pèrdua encara es feia sentir agudament als temps de Shakespeare.

Cal recordar que el vi era un luxe a l’Anglaterra de Shakespeare, i no era accessible per a tothom. Com era un producte importat, amb un valor 12 vegades més gran que la cervesa o el refresc, era una beguda només a l’abast de reis i cortesans.

Sherris sack

El Sherris sack, que avui definiríem com a vi olorós, es va convertir en un terme ampli per a una varietat de vins semblants als vins de Xerès, alguns fortificats i alguns dolços, però el Sherris sack va ser el més conegut. Hi ha múltiples referències a aquesta beguda associades al personatge de Falstaff gaudint de Sherris sack, i demanant més. A «La nit de Reis», Sir Tobi i Sir Andrew expressen la seva afició pel sack («Vinga, vaig a cremar una mica de sack. És massa tard per anar al llit».) A «La tempesta», Stephano fins i tot utilitza una bóta de sack com a flotador quan neda lluny del naufragi.

Metheglin

El metheglin, una beguda alcohòlica fermentada a partir de mel i d’origen gal·lès, era una hidromel especiada, amb orígens a Gal·les. Fermentada a base de mel, s’utilitzava com a tònic. Era una beguda que només els més rics de la societat es podien permetre i va ser esmentada dues vegades per Shakespeare, un cop a «Treballs d’amor perduts», i un cop a «Les alegres casades de Windsor».

Encara que avui no es produeix per distribució comercial, hi ha hagut un cert interès per tornar a elaborar aquesta beguda.

Moscatell

Gustós i dolç, i elaborat a partir de raïm moscatell, és la beguda de Petruchio a «La feréstega domada». A l’època, el terme moscatell s’utilitzava generalment per als vins de Grècia, la majoria procedents de Creta o Zacint.

Posset

Actualment el Posset és un dolç de crema espessa, sovint amb gust de llimona, però en temps isabelins era una beguda de llet calenta, quallada amb ale o vi, generalment amb gust d’espècies i probablement amb sucre. Amb un posset enverinat és com Lady Macbeth dorm als mossos que guarden la zona privada del rei Duncan:

«Les portes estan obertes, i els mossos han saciat la seva set i s’escolten els seus roncs: he drogat els seus Possets», diu Lady Macbeth, instant al seu marit a que aprofiti l’oportunitat de matar el rei.

 TAGS:Ulls Negres 2014Ulls Negres 2014

Ulls Negres 2014

 

 

 TAGS:Parvus Rosé 2014Parvus Rosé 2014

Parvus Rosé 2014

 

 

*Font: The Drinks Business

*Imatge: Wikimedia Commons

Feu un comentari Què es bevia a l’època de Shakespeare?