Uvinum.cat, la teva botiga de vins, caves i destil·lats, ara en català

Ja som aquí, en català: www.uvinum.cat ja està online per facilitar la teva compra de vi, cerveses, destil·lats, accesoris i productes gourmet en la teva llengua.

 TAGS:undefined

Des de l’inici, a Uvinum teníem com objectiu oferir als nostres clients l’opció de compra en català, i teníem molt clar que ho aconseguiríem. Dit i fet, doncs.

A partir d’ara, ja pots accedir als productes que vols, als preus que vols i sense moure’t de casa. Tan fàcil com entrar, escollir en el catàleg de venda més gran a Europa i rebre la teva compra a partir de 48 hores.

Volem que t’encanti comprar vi i que comparteixis, com nosaltres, el plaer de beure una copa d’un bon Priorat o d’un Penedès o d’un Cava de qualitat. Estem aquí per fer-t’ho fàcil i volem fer un brindis perquè aquest sigui l’inici d’una bonica amistat.

Salut i, ja saps, entra a www.uvinum.cat per comprar els millors vins, cerveses i destil·lats, d’aquí i del món!

Vins i altres digestius

 -

Grappa, conyac, brandi, whisky de malta o armanyac són només alguns dels membres de la nombrosa família dels digestius, begudes venerades per la seva capacitat de col·laborar amb el procés digestiu, principalment degut al seu alt contingut alcohòlic o fins i tot a les herbes o olis que els conformen. Els aficionats a aquestes begudes les anomenen pousse café (després del cafè), degut al moment en que es prenen, i aconsellen servir-les, quasi tots, a temperatura ambient, excepte la grappa, que es pren freda, i el conyac, que s’ha de prendre a la mateixa temperatura que el cos, 36º C. 

Sovint confosos amb els aperitius, motivadors de la gana, els digestius es diferencien pel seu cos, donat generalment per l’alt grau alcohòlic, i el seu caràcter sec i amarg. Tot i això, no només els destil·lats formen part d’aquest selecte grup. També es troben els vins fortificats com el Porto i el Xerès. Aquests vins reben, abans d’acabar la seva fermentació, l’addició d’un volum d’alcohol més gran i, en conseqüència, son generalment dolços. De la mateixa manera, també és possible consumir con a digestius licors secs, del tipus del Chartreuse, Benedictine, Cointreau, Drambuie, Grand Marnier, Curaçao i Frangelico, és a dir, alcohols infusionats amb aromes, sabors o fins i tot propietats, com el Fernet, una popular beguda amarga a base d’herbes carminatives. 

Els digestius, també anomenats ?aigües de vida?, es coneixen per aquest nom per que amb el seu descobriment es va trobar una cura alternativa a les pestes contretes per la ingestió d’aigües contaminades. En canvi, hi ha una altra raó per la que se’ls anomena al mateix temps ?espirituosos?, i és que en la destil·lació del líquid, el que roman sempre és el cor o esperit de la beguda. Aquesta essència s’obté mediant substracció i concentració de l’alcohol i els sabors afegits com taronja, herbes, fruits secs. Aquesta extracció es realitza condensant els vapors del beuratge macerat prèviament escalfat. 

Aquestes aigües miraculoses provenen de diferents orígens i, tot i això, tenen en comú una característica particular: són quasi tots productes destil·lats en petits alambins o calderes. Per això, la seva elaboració exigeix una cura quasi artesanal. Aquest és el cas dels destil·lats de vi coneguts com a conyac, armanyac i brandi, que obtenen les seves denominacions depenent de la zona on es produeixen. Per exemple, el primer i el segon pertanyen a una regió específica de França, i brandi és el nom genèric que obtenen tots el destil·lats de vi de qualsevol altre lloc. Tanmateix, també trobem els esperits de suc de fruites fermentades, com el de prunes o pera. El més conegut d’aquests és potser el de cirera, anomenat Kirsch, o el de poma, denominat Calvados, com la regió on es produeix.

El Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes 2002, el millor vi català en els Premis Vinari

 TAGS:El vi català ofereix una enorme riquesa en forma de regions amb llarga tradició i bodegues noves que aporten dinamisme al sector. Per aquesta raó mereix un premis propis que han culminat en la celebració de la primera edició dels Premis Vinari, on s’ha emportat el guardó Gran Vinari d’Or 2013, el Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes 2002.

La gala final dels premis, realitzada a l’Auditori de Vilafranca del Penedès, ha lliurat 155 guardons en un total de dotze categories que reconeixen les virtuts dels millors vins catalans. El Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes 2002, premi Gran Vinari d’Or, pertany a la DO Empordà i és un vi dolç amb cos que alhora ha guanyat altres categories, com el Vinari d’Or en la categoria vi dolç, ranci i de postres.

La DO Cava ha estat una de les protagonistes dels premis, al aconseguir Vinaris d’Or de les sis categories de vi escumós. D’altra banda, entre els altres Vinaris d’Or hem de destacar com a Millor Blanc Jove per a Llopart Vitis 2012 (DO Penedès); Millor Rosat per a Jaume Grau i Grau Merlot 2012 (DO Pla de Bages); Millor Blanc de pas per Fusta per l’Edetària Blanc 2011 (DO Terra Alta), i Millor Negre de Criança per Nuestra Señora del Portal 2011 (DO Terra Alta). 

 TAGS:Cal afegir que la producció de vins ecològics ha estat força destacada en aquests primers Premis Vinari, doncs han tingut deu categories de premis on el Millor Blanc Jove ha estat per Llopart Vitis 2012 (DO Penedès), el Millor Blanc de pas per Fusta per Bouquet d?Alella Blanc+ 2012 (DO Alella), el Millor Rosat per Jean Leon 3055 Rosé (DO Penedès), mentre que el premi Millor Negre Jove ha quedat desert. 

Els Premis Vinari van començar abans de l’estiu, i han passat per diferents fases, amb quatre tastos eliminatoris en els mesos de juny i juliol i l’últim al setembre. La final s’ha realitzat en una gala l’11 d’octubre.  

El vi de Grècia

 -

Acabada d’arribar a l’itinerari del turisme enològic, Grècia ha destacat per la producció de vins notòriament forts i generosos, en ressonància amb els seus deus mitològics.

Gelosa dels seus grans pensadors, Hellás, la manera en que és anomenada pels locals, és reconeguda al món com el bressol de la civilització i la lògica. Les seves restes arqueològiques, testimonis del passat i de la conquesta romana, reben cada any milions de turistes que ansien de trobar, a cada cantonada, a Plató dissertant a una plaça.

Tot i això, actualment Grècia és no només un dels millors productors d’oli d’oliva del món, pilar fonamental de la seva cuina, si no que també treballa incansablement per a reviure les arrels de les seves ancestrals vinyes. Això li permetrà de saltar a l’escenari turístic com a un interessant destí per als enòfils, degut als seus ?potents? vins negres, els seus frescos blancs, els seus licorosos, considerats excepcionals, i una fulla de ruta que abasta gran part del seu territori.

Es diu que el llegendari poeta romà Virgili, autor de la mítica Eneida, sempre repetia que a Grècia era més fàcil comptar els grans de sorra de la platja que anomenar les seves varietats de raïm. Que fossin potser més de 300 ceps diferents dificultava a Virgili de memoritzar-les. Distribuïdes en 150.000 hectàrees de vinyes, dividides en nou regions, segons va escriure Illias Anagnostakis (integrant del departament d’Estudis Medievals de la Fundació d’Investigació Nacional Hel·lènica a Atenes i del Institut d’Investigació Bizantí) al llibre The Illustrated Greek Wine Book, ?la vinificació d’aquests centenars de raïms és una tradició mil·lenària que precedeix fins i tot l’era bizantina, de manera que la història senyala aquest país com a responsable de l’expansió del cultiu a Europa?.

En temps moderns, però, Grècia semblà voltar-li l’esquena a Bacus i difondre’s al món com a elaborador d’un estrany vi, de sabor fins fa pocs anys considerat desagradable i ordinari, anomenat Retsina (vi blanc perfumat amb resina de pi, avui bastant més valorat). En conseqüència, es coneixen poc els potents, frescos, dolços i secs vins grecs, que des de la dècada dels 70 busquen recuperar el seu lloc al mercat mundial de vins.

Entre els blancs, per exemple, destaquen l’Assyrtiko, que troba la seva millor expressió a l’illa de Santorini; el vi elaborat a partir de Vilana, apreciat principalment a l’illa de Creta; el Roditis, produït a Macedònia, Tràcia i el Peloponès; i els vins Retsina, Moscatell i Savatiana. Entre els negres, l’elaborat a partir del raïm Agiorgitiko, originat a Nemea, al Peloponès, és un dels vins més famosos del país, el mateix que per la seva intensitat de color i sabor penetrant mereix el títol de ?sang d’Hèrcules?. A Grècia, però, també s’elaboren vins amb raïm francès com cabernet sauvignon, cabernet franc (Cotes de Meliton, Macedònia), garnatxa, sirà i chardonnay.

Tokaj i Tokaji: Puttonyos!

 TAGS:

El Tokaji és un d’aquells vins sobre els quals tot bloc amic del licor de Bacus està obligat a escriure, al menys una vegada. 

Tokaji és el vi típic de Tokaj-Hegyalja, que és una zona que es troba entre Hongria i Eslovàquia. Tot i que a Tokaj, com a molts d’altres llocs, es realitzen tota mena de vins, els més famosos son els anomenats aszú. 

Què són els vins aszú de Tokaj? Comencem pel principi. Existeix un fong, el Botrytis Cinerea, que afecta la vinya, fent que es podreixi, l’anomenada ?podridura noble?. El raïm s’asseca i perd l’aigua, pel que el resultat és un raïm podrit ple de sucre, o raïm aszú. 

El raïm botrytitzat o raïm aszú es recollia tradicionalment en recipients anomenats Puttonyos, amb capacitat per a uns 25 kg de raïm, aproximadament. Una vegada collit, es llançaven diversos -de 3 a 6- puttonyos al dipòsit de 136 litres on s’emmagatzemava el vi normal de l’any abans de la fermentació, per tal que agafés la dolçor d’aquell raïm. Com més puttonyos d’aszú es llancessin al most, més dolç era el vi resultant. 

Actualment, el Puttonyo ja no es correspon amb la quantitat de raïm amb botrytis afegit, si no més aviat a la concentració de sucre del vi resultant. S’ha calculat que un puttonyo equival, més o menys, a 25 g per litre de vi. Així, un vi tokaj de 5 puttonyos tindria 125 g de sucre per litre d’alcohol. 

Existeix un altre tipus de Tokaji interessant, anomenat Eszcencia, que alguns associen erròniament amb un aszú de 7 puttonyos. En realitat, l’aszú de 7 puttonyos no existeix, i l’Eszcencia no és un vi al qual se li afegeix una part de raïm podrit, si no que és un vi realitzat totalment amb el most d’aquest raïm. 

L’Eszcencia és de textura semblant a l’almívar o fins i tot la mel. Imagineu la quantitat de raïm que cal per fer un eszcencia, per la qual cosa en realitat no hi ha cellers que es dediquin a fer aquest vi de manera organitzada. 

El que fan és recollir el most d’aquest raïm que flueix naturalment a través de les reixetes situades al fons de les cisternes on es col·loca el raïm durant la recol·lecció. Normalment no és suficient per fer Eszcencia i s’afegeix als dipòsits de Tokaj aszú, però altres vegades es crea l’Eszcencia, anomenat també llàgrima de Tokaj. 

A Espanya és molt famós el Tokaji Oremus, amb el Tokaji Oremus 6 Puttonyos per bandera, propietat de Bodega Vega Sicilia, que va aprofitar el procés de privatització post-comunista de la zona per fer-se amb un celler de l’àrea, i elabora vins de Tokaj respectant al màxim els processos tradicionals. 

Un altre Tokaji que podeu trobar fàcilment és el Disznókó, també de gran qualitat. Hi ha un Disznókó 4 Puttonyos 2004 que està prou bé. 

En realitat el més important és que sigui Tokaji hongarès, perquè la llei hongaresa és més estricta sobre la qualitat el vi. Com Tokaj és una zona fronterera entre Hongria i Eslovàquia, també s’accepta que existeixin Tokaj eslovacs, però la llei és en aquest país més permissiva, resultant en una qualitat no prou garantida. Gaudiu.

El vi de Porto

 - Són molts els tipus de vins de Porto que trobem, però quatre els més importants:

  • Els blancs, White, que poden ser secs o semi-dolços.
  • Entre els negres, el més comú es el Ruby, un vi jove que es diu així pel seu color.
  • També està el Tawny, envellit durant molts anys en fusta (no menys de 6), que, per un tema d’oxidació, té un color ambre fosc.
  • Finalment, el Vintage, el vi que ha donat fama a Porto, que prové d’una collita excepcional, que s’embotella jove, sense filtrar, per mantenir tota la seva estructura i característiques de fruita.

No tots els vins de Porto es beuen en la mateixa temperatura. El White s’ha de servir fresc; tant el Ruby com el Vintage harien de consumir-se del temps o una mica frescos, entre els 16 º C i 18 º C, a la mateixa temperatura que els negres. I el Tawny (el Porto vell) és consumit com el conyac, escalfant el vidre amb les mans per tal de facilitar l’alliberament dels seus aromes.

Tant el Ruby com el Tawny es poden consumir quan es posen en el mercat. El Vintage, d’altra banda, el vi amb més capacitat d’envelliment del món, s’ha de conservar 10 o 15 anys com a mínim, per a que assoleixi la seva plenitud.

Les recomanacions gastronòmiques indiquen com aperitiu el Porto blanc, no massa dolç, servit fred; per a les postres el Tawny; i pel paté, els formatges, especialment els blaus, com el Roquefort o el Gorgonzola, i les carns de caça, el Vintage. També es suggereix el Tawny, en lloc del conyac amb els cigars, al final del sopar, i per acompanyar fruits secs. D’altra banda, el Vintage és un dels pocs vins capaços de consumir-se amb la xocolata.

La manera de servir el Porto és particular. Una ampolla de Tawny que ha passat un procés llarg d’oxidació durant el seu pas per la fusta, no ha de ser consumida en la seva totalitat una vegada oberta, i pot conservar-se per un temps en bones condicions. El Vintage, una vegada destapat es comporta com qualsevol altre vi i el contacte amb l’aire l’afecta ràpidament. És per això que les ampolles de Tawny es poden conservar en posició vertical en el celler, mentre que el Vintage es manté estirat durant molts anys, evitant qualsevol contacte amb l’oxigen, i per a ells s’utilitzen els millors suros de Portugal.

El servei del Vintage requereix un tractament especial. Com no es filtra abans d’embotellar, precipita molta matèria de coloració en l’ampolla i, com a conseqüència, és imprescindible decantar-lo.

Degustar o tastar un vi

 TAGS:

 ¿Degustar o tastar? En realitat, tots dos són sinònims, encara que potser el primer terme sigui millor acceptat per totes aquelles persones que han estat atretes per una ampolla de vi, que han sentit el plaer de degustar un bon vi i volen aconseguir que l’experiència es repeteixi, sense convertir-se per això en tècnics ni crítics de la famosa beguda. Doncs el terme tastar sol associar-se a experts de la degustació del vi, encara que no necessàriament ha de ser pres d’aquesta forma. 

Hugh Johnson, un expert en el món del vi, deia en un dels seus llibres: 

?Molt vi de bona qualitat, fins i tot gran vi, és desaprofitat. Flueix sobre llengües i a través de goles no sincronitzades amb ell, no receptives davant el que ell pot oferir. Persones preocupades o absortes en una conversa que acaben d’ingerir una forta beguda alcohòlica que ha entumit seu sentit del gust, o han engolit una amanida amb vinagre que s’ha imposat a aquell, que estan refredades o que, simplement, ignoren on rau la diferència entre un vi corrent i un gran vi. Res del que pugui fer un vinicultor eximeix de la necessitat d’un bevedor sensitiu o interessat?.

La degustació és la capacitat de transformar un acte comú, quotidià, en un que sigui més reflexiu, amb un major deteniment en el que s’està fent. Quan es tasta o degusta un vi s’està intentant desxifrar els seus secrets, obtenir en un glop la major informació sobre el producte que ens sigui possible. Els experts en diuen característiques organolèptiques que, entre nosaltres, fan referència a l’aroma, el color, els sabors ocults del vi. 

Quan es visita un celler és possible que se’ns convidi a la sala de degustació, i és probable que cridi l’atenció la seva decoració escassa, la manca d’ornaments o elements capaços de distreure l’atenció. Això és així per una senzilla raó: tots els sentits han d’estar abocats al vi que es degustarà. Fins i tot els degustadors professionals, en general enòlegs, han de concentrar-se al màxim i per això aquestes sales són austeres en mobiliari i decoració. 

Segons els experts en la degustació o tast del vi es presenten diversos factors: l’estímul, la sensació i la percepció. El primer òbviament és el vi a degustar, la sensació és un fenomen subjectiu, depenent de l’estimulació dels sentits, i finalment tenim a la percepció, que és el que interpreta les sensacions. 

Justament l’últim factor, la percepció, és el que requereix d’un aprenentatge, per aconseguir que s’independitzi d’experiències anteriors, que sigui objectiu. És important tenir en ment que la qualificació d’un vi com a ?bo? dependrà d’apreciacions personals, però quan es parla de vi sec o astringent, s’està fent referència a adjectius més objectius, ja que són conceptes que es poden compartir.

Raïm negre, una qüestió de tanins

I seguim parlant de raïm! En aquest cas us esmentem els raïms negres més famosos i suggeridors…

 TAGS:Cabernet franc

Reconegut per la seva elegància i aroma floral, el raïm cabernet franc és cosí del cabernet sauvignon i es conrea àmpliament a Bordeus. A Uruguai s’utilitza per afegir delicadesa en talls a base de cabernet sauvignon i tannat. Elaborat sol, aquest raïm produeix un vi lleuger i suau. 

Cabernet sauvignon

Aquest cep és el més estès al món i quan arriba a la seva òptima maduració s’associa a la grosella negra, mentre que amb falta de maduració desvetlla notes vegetals de l’estil del pebrot de morro de bou verd, i conserves com les olives negres. A la tipicitat del cabernet sauvignon els experts troben notes d’espècies tipus pebre negre o vermell, i identifiquen el seu color amb l’absència de brillantor. Al mateix temps que els seus colors passen dels tons violetes en la joventut al color vermell maó amb el passar dels anys. 

Merlot

Gerd i prunes panses són els descriptors que els tastadors utilitzen per referir-se a aquesta fruita. Sobre madura ofereix notes de xocolata amarga, mentre les violetes són les flors escollides per a esmentar el seu perfum. Aquest raïm forma part essencial en les grans barreges franceses i és fonamental en vins tan reconeguts com el Petrus. En ampolles joves predominen les aromes fresques de fruites vermelles, per això s’inclou en rosats. 

Pinot noir

Es diu que és el súmmum de qualsevol productor i el preferit de tot tastador. Amb nul·la resistència a les gelades, les pluges i la calor, aquesta varietat és de complicada maduració. Amb poca intensitat de color per la baixa quantitat d’antocians i difícil preservació, resultat de l’escassa presència de tanins, el pinot noir ofereix de totes maneres vins joves afruitats i robusts vins de criança. Les seves aromes i sabors s’associen amb mores i cireres, mentre l’olor és generalment de herba tallada, te negre i cuir. 

Sirà, syrah o shiraz

Gerd i mora fresques, prunes panses i codonyat, pebre negre, cuir i fins i tot quitrà són els descriptors que identifiquen aquesta varietat típica de França, que avui troba la seva màxima expressió a Austràlia. 

Tannat

Reconeguda al Riu de la Plata com cep insígnia, aquesta varietat posseeix fulles de mida mitjana verd fosc i el seu fruit és violeta fort, gairebé negre. En vins joves se l’associa amb gerds, codonyat i figues, que esdevé en un intens aroma a cuir, amb una marcada astringència producte del seu alt percentatge de tanins. 

Ull de llebre

El raïm ull de llebre, també anomenat tempranillo, tinta del país o tinta roriz, és clau en la majoria dels vins espanyols. No és usual trobar aquest cep en vins monovarietals fora d’Espanya perquè, malgrat que produeix un vi acolorit, la seva acidesa és molt baixa i és pobre en tanins

Malbec

Denominada cot a França i de fruit negre, se’l reconeix per la seva densa coloració gairebé negra. Adoptada pels argentins com cep negre insígnia, aquesta varietat pot convertir-se tant en vi jove, com en un de guarda perllongada o un vi rosat, i sempre reflecteix aromes similars als de la cirera o la grosella negra i perfum de violetes. En vinificació negra, ofereix també notes especiades de l’estil de l’anís o la regalèssia.

Vins rosats

 TAGS:Després de segles de marginació, el vi rosat va emprendre el seu camí cap a l’èxit en el segle XXI. Segons els historiadors, va ser el primer vi que va fer l’home a l’antiguitat, i el seu caràcter tan venerat per grecs i egipcis va radicar sempre en la brillantor del seu color.

Producte del desconeixement de tècniques de vinificació, en aquella època els raïms es trepitjaven, premsaven, per separar el líquid de la pell i llavors de la fruita, i després es posava el líquid en gerres, es fermentava i es bevia. Des de llavors, el vi al món va ser rosat, fet curiós si es pensa que, en l’actualitat, la seva producció representa únicament un nou percent del consum total d’aquesta beguda.

Els francesos, famosos no només pels seus blancs i negres sinó també pels seus rosats, principalment aquells elaborats en regions com Provença i Bordeus, van dir sempre que aquests vins anaven bé amb qualsevol menjar, i així els promocionen: “rosé-qui-va-avec-tout “. Encara que en realitat no totes les preparacions reben aquestes ampolles com la seva combinació perfecta, es van convertir en indispensable durant l’estiu. Potser això respongui a la frescor que brinda prendre aquestes ampolles, pel seu sabor lleugerament àcid i afruitat.

Es diu que els rosats són negres despullats d’agressivitat, però amb aromes i sabors típics del raïm amb que han estat elaborats. Són el resultat de la vinificació de raïm negre, però els rosats es diferencien dels negres en funció del temps en que la fruita ha estat en contacte amb la seva pell i les llavors. En el primer cas, els raïms són collits per després ser macerats en tancs, en generalentre sis i dotze dies. En el segon, en canvi, el temps de contacte no supera habitualment els tres dies, i fins i tot, de vegades són tan sols unes hores.

Aquest procés busca extreure el contingut tànnic, associat habitualment amb una sensació d’astringència a la boca, i matèria colorant, entre d’altres compostos presents en l’embolcall del raïm.
A vegades genera confusió la classificació d’un vi en claret o rosat, i és fàcil d’aclarir ja que per al vi claret la fermentació es fa juntament amb les pells, d’una forma similar que per als vins negres, i en els segons el procés de fermentació es porta endavant sense la participació d’aquests.

Hi ha diversos mètodes d’elaboració dels vins rosats, en general es destaquen tres d’ells, els que explicarem en un pròxim lliurament al bloc d’Uvinum.

Beure vi ajuda a les dones a mantenir la línia

 TAGS:Segons un equip d’investigadors nord-americans, les dones que beuen vi negre tenen menys possibilitats de guanyar pes que les dones abstèmies.

Tot i que el vi té calories, segons aquests científics aquestes substitueixen les d’altres aliments que no es consumeixen, ja que el vi saciaria part de la fam.

La investigació, publicada a Archives of Internal Medicine (Arxius de Medicina Interna) va seguir a més de 19.000 dones durant 13 anys. En el moment d’iniciar l’estudi, totes tenien 39 anys o més i eren de pes normal. Les participants van informar de quantes begudes alcohòliques consumien al dia, i durant els 13 anys de l’estudi, totes van augmentar de pes de forma progressiva.

En l’estudi, dut a terme a l’Hospital de Dones Brigham a Boston, es va analitzar el consum de 4 begudes alcohòliques: vi negre, vi blanc, cervesa i licor.

Els científics van descobrir que les participants que no bevien alcohol van ser les que van augmentar més de pes i van trobar una relació inversa entre l’augment de pes i el consum d’alcohol.

Les dones que consumien menys de 40 g d’alcohol al dia van ser les que van mostrar menys probabilitats d’arribar al sobrepès o l’obesitat.

La millor associació entre consum d’alcohol i menor risc d’augmentar de pes, es va trobar amb les dones que bevien vi negre, seguit del vi blanc.

Pel que fa a les explicacions probables, es pot deure al fet que les dones que consumeixen vi consumeixen menys calories d’altres aliments, de manera que el vi podria actuar de substitutiu de part del menjar; aquesta substitució no funciona en els homes, per la qual cosa les conclusions no es van poder aplicar també a ells. I aquesta diferència fa que els investigadors es preguntin si, a més dels hàbits, hi ha alguna diferència entre homes i dones a l’hora de metabolitzar l’alcohol al fetge, a més d’altres diferències.

Els experts afirmen, però, que la gent no ha de concloure amb aquests resultats que si vol perdre pes ha de beure més. Tal com assenyalen els investigadors ?donats els problemes potencials tant mèdics com psicosocials relacionats amb el consum d’alcohol, s’han de considerar els efectes adversos i beneficiosos per a cada individu abans de fer una recomanació?.

No es tracta de fer apologia de l’alcoholisme, sinó de fomentar un consum responsable, tant del vi com de la dieta en general, acompanyada amb hàbits saludables.