Etiqueta: celler

Celler casolà: els errors més comuns

El vi és un element viu en contínua evolució, molt delicat de conservar; exigeix ??sobretot sensibilitat davant el problema.

 TAGS:celler a casa

Si es desitja instal·lar un celler casolà en un xalet hi ha algunes consideracions a tenir en compte:

  • Triar una habitació orientada cap al nord o, com a molt, al nord-oest i que es trobi en la planta baixa, que és la zona més fresca.
  • Procurar que les parets siguin gruixudes per mantenir la temperatura el més constant possible i aïllar les ampolles de sorolls, olors, etc.
  • Tenir en compte que el sòl idoni és terra batuda o sorra.
  • Cercar un lloc ventilat i sense gaire llum, si es tracta d’una habitació petita i sense finestres és imprescindible instal·lar un extractor.

Si el que es té és un pis, cal:

  • Escollir l’habitació més interior amb finestra a un pati sense sol. És important que no tingui calefacció ni massa llum.
  • Adequar aquest espai amb aparells condicionadors que regulin la llum i la humitat i folrar les parets amb aïllants adequats: poliuretà expandit, fibra de vidre, etc.

Els errors més comuns

El problema de l’espai obliga de vegades a adoptar solucions d’emergència ia improvisar cellers en qualsevol lloc que només aconsegueixen fer malbé el vi. El més habitual és recórrer a un racó del garatge, probablement ple d’olors a gasolina i oli, a més, per descomptat del CO2 dels motors i del soroll i tràfec eixordadors.

També solen ser una solució freqüent dels trasters, espais cecs sense aïllament ni ventilació que contribueixen també a espatllar el vi. Pel que fa al socorregut armari de la cuina, res més inadequat: la proximitat a les vibracions de la nevera, rentadora o rentavaixelles i la calor dels focs o del forn incideixen tan negativament en els vins que el més probable és que, quan anem a beure’ls, s’hagin convertit en vinagre.

El costum de jugar a fer de cellerer i tenir a casa un barrilet, no és més que això, un joc, perquè en un domicili no es poden imitar les condicions que es donen en un celler autèntic. Per estalviar-se el disgust de comprovar que després de tant mim el vi està per tirar-lo, millor abstenir-se de les bótes casolanes.

El celler a casa

Com fer-se un petit celler a casa

 TAGS:cellerQualsevol aficionat al magnífic món del vi ha pensat alguna vegada en muntar un petit celler a casa, i no només perquè vulgui tenir a l’abast en qualsevol moment bones marques en perfecte estat, sinó també perquè així pot comprar vi en condicions avantatjoses: s’adquireix sense haver acabat el seu envelliment i després es deixa que finalitzi la criança a casa, quan el seu valor al mercat s’hauria multiplicat.

No obstant això, el problema sorgeix amb les instal·lacions domèstiques: el més freqüent és que no es disposi d’un espai adequat, pel que es recorre a solucions d’emergència que no fan altra cosa que fer malbé el vi que amb tanta cura i interès es vol conservar.

Només maduren bé els vins que s’hagin elaborat per l’envelliment, és a dir, de res servirà guardar un vi jove durant anys en un bon celler, gairebé segur que quan es vagi a beure s’haurà espatllat. Els vins que es poden guardar són els criances, reserves i grans reserves, que ja han madurat en bótes de fusta i en ampolles prou com perquè continuïn fent-ho després en els cellers particulars.

Per aconseguir-ho, l’espai destinat a guardar vins ha de reunir unes condicions: mantenir una temperatura constant, que no oscil · li més enllà dels 8°C als 18°, amb una mitjana ideal de 12°C tot l’any. Si puja la temperatura, els vins blancs experimenten fermentacions secundàries i els negres acceleren el procés d’oxidació. Per contra, temperatures inferiors enterboleixen el vi i alteren el seu color. Per això és fonamental tenir un termòmetre per controlar en tot moment.

Aconseguir un ambient prou humit: la humitat de l’aire no només no perjudica la correcta conservació i envelliment del vi, sinó que és necessària, però també és important que no sigui excessiva, perquè en aquest cas, ha d’abonar l’aparició de floridures i els vins adquiriran un característic olor a humitat. L’ideal és que no baixi del 80% perquè la sequedat afecta els suros, que encongeixen i deixen entrar l’aire.

Aïllar de sorolls i olors: encara que el vi no “escolta”, les vibracions i els sorolls li perjudiquen enormement, perquè l’agiten i produeixen importants alteracions organolèptiques. Els ampollers han d’estar aïllats de la nevera o de qualsevol aparell amb motor. A l’habitació que serveixi de celler, no s’han de realitzar treballs que produeixin sorolls o vibracions. Respecte a les olors, també penetren en les ampolles, per això, no es pot guardar el vi al costat de substàncies com pintura o gasolina, ni prop d’aliments que desprenguin aromes fortes, per exemple, el formatge o el pernil.

Convé assegurar-se que hi hagi prou ventilació, perquè l’aire es renovi. Assegurar l’absència de llum: el vi es fa malbé si està exposat molt de temps a la llum, per això, la del celler ha de ser molt tènue, perquè si no, es produeix una oxidació molt ràpida que els experts reconeixen després quan tastar el vi i denominen “gust de llum“.

Disposar les ampolles en horitzontal: el vi ha reposar en posició horitzontal perquè el suro estigui sempre humit, el més pràctic és apilar les ampolles, procurant que no calgui moure moltes per trobar la que anem buscant. Per aquesta raó l’ordre és fonamental.