Etiqueta: curiositats

5 mites sobre el cava i el xampany que has d’oblidar

 TAGS:undefined

Sigui xampany, prosecco, cava, escumós anglès o qualsevol altre escumós de tots els que hi ha, no és un secret que el món els aprecia per la seva efervescència i màgia. És per això que avui desmentirem 5 mites que hi ha darrere d’aquestes delicioses begudes:

1. Han de d’obrir-se amb un fort “pop”

Encara que fer-ho amb un fort so augmenta l’espectacularitat, com ens tenen acostumats les pel·lícules, no sempre és la millor manera. El millor és fer-ho amb un gir amb l’ajuda de la mà i el polze i sostenint l’ampolla pel fons amb l’altra mà en un angle de 45 graus. S’ha de produir un suau “tsss” (com de beguda gasosa), no un “pop”.

2. Utilitzar una cullera per mantenir-lo gasós

Simplement això no funciona, no hi ha manera. Es creia que utilitzant una cullera de plata, col·locant-la al coll de l’ampolla perquè el mànec pengés dins d’aquesta, mantindria l’aire més fred i, per tant, faria que les bombolles desapareguessin més lentament. Però no és així.

3. Els escumosos provoquen la pitjor ressaca

És molt comú escoltar aquest mite, però la realitat és que, com qualsevol altra beguda alcohòlica, els escumosos et poden donar o no una mala ressaca, tot depèn sempre de la quantitat que se’n consumeixi. I, aprofitant, desmentim que les bombolles facin que t’emborratxis més ràpid.

4. El xampany ha de ser servit només com a aperitiu

Tradicionalment, els escumosos es veuen com begudes de celebració i se serveixen com a aperitius en casaments i altres esdeveniments d’aquest estil, però tenen molt bons maridatges amb una àmplia varietat d’aliments amb els quals pots preparar un deliciós àpat i gaudir d’un bon xampany.

5. Tot vi escumós és xampany

Això no és correcte en absolut, i és un error molt comú i que la gent no entén. El xampany és el vi escumós elaborat mitjançant el mètode champenoise i que, en general, és de molta qualitat, gràcies a la seva tradició i història. No obstant això, en moltes ocasions s’utilitza com a sinònim de escumós, sense que aquest ús sigui correcte, ja que cada escumós té els seus propis senyals d’identitat. Salut!

 TAGS:Llopart Brut NatureLlopart Brut Nature

Llopart Brut Nature

 

 

 TAGS:Gramona Impérial Brut Gran Reserva 2011Gramona Impérial Brut Gran Reserva 2011

Gramona Impérial Brut Gran Reserva 2011

Per què els faraons no volien beure vi?

 TAGS:undefined

És ben sabut que l’elaboració de vi té una mil·lenària història, que es remunta a les més antigues civilitzacions conegudes a l’entorn de la Mediterrània. No obstant això, encara hi ha dades curioses sobre aquesta beguda que ens poden sorprendre, com és el fet que els reis egipcis es mostraven reticents a consumir-la.

A l’antic Egipte, el vi jugava un important paper en la vida cerimonial, i s’estima que el cultiu de vinyes es va introduir al país al voltant de l’any 3.000 aC, creant-se una florent indústria vinícola a l’àrea del delta del Nil i un pròsper intercanvi comercial amb la regió de Canaan. De fet, s’han trobat pintures murals amb infinitat de representacions del procés d’elaboració del vi, i aquest era una de les provisions que solien acompanyar els difunts en el seu viatge al “més enllà”.

Es veu que el vi que es produïa era en la seva major part negre, d’un color vermell que va suscitar diverses supersticions a la cultura egípcia, com ara el fet que els faraons es neguessin a beure’l o oferir-lo als déus, ja que consideraven que era “la sang d’aquells que d’antany van lluitar contra els déus”. Per la mateixa raó, es creia que l’embriaguesa “embogeix als homes” perquè el vi procedia de la sang dels seus avantpassats.

Totes aquestes creences, però, no sembla que impedissin que el vi tingués un gran èxit entre la població egípcia en general, tant en la seva versió més convencional, és a dir, a força de raïm, com en la seva variant elaborada amb granades, anomenada “shedeh”, de la qual també s’han trobat evidències en nombrosos jaciments arqueològics. Aquesta beguda també s’utilitzava com a ofrena religiosa i tenia un important paper en els ritus d’embalsamament.

 TAGS:Flor del MontsantFlor del Montsant

Flor del Montsant

 

 

 TAGS:Pruno 2014Pruno 2014

Pruno 2014

11 falsos mites sobre el vi

 TAGS:undefined

El vi es relaciona, en ocasions, amb algunes idees no gaire ben fonamentades. Si ets amant del vi o senzillament gaudeixes aprenent sobre vi, segurament t’interessarà saber això.

1. “Com més vell sigui, millor”

Molta gent creu que un vi és millor depenent del temps que passa en bóta per al seu envelliment, però per això estan les definicions de vi “jove”, “criança” o “reserva” i aquestes no són un indicatiu de la qualitat del vi. És veritat que un vi que necessita un major temps de maduració té un cost afegit en comparació amb un altre embotellat en menor temps, com és el cas dels “reserva”; són més cars, però no necessàriament millors.

La major part dels vins que es venen en l’actualitat estan elaborats per consumir-se en els propers 3 anys. A propòsit de la “vellesa” d’un vi hi ha molts mites. Hi ha reserves de mala qualitat tot i haver estat un temps en bóta. Al triar un vi cal pensar amb què es beurà: el maridatge és un factor decisiu. Tanmateix, és important que tinguis en compte que alguns vins no milloren amb el temps.

2. “El negre amb carn, el blanc amb peix”

Una altra frase que molts han pres com a norma i no necessàriament és certa. Tot i que el vi negre combina millor amb plats més forts i el blanc amb plats suaus, aquesta norma està supeditada pel tipus de vi i del plat a servir. El veritable secret d’un bon maridatge consisteix en què el vi potenciï el sabor del menjar i viceversa.

3. “El vi rosat és per a dones”

El vi rosat sempre ha tingut fama de ser un vi fàcil de beure i de menor qualitat que el negre o el blanc, escollit per persones a qui no els hi agrada el vi, com les dones. Però aquesta, a més de ser una creença masclista, no té sentit. Hi ha rosats de molt bona qualitat, i són vins ideals per acompanyar verdures, pastes, arrossos o truites.

4. “Només bec Priorat per no arriscar”

Ningú discuteix que Priorat és la denominació d’origen més famosa de Catalunya i compta amb variats cellers de primera qualitat. Però per aquesta raó molts dels seus vins tenen un sobrepreu sense veritable justificació.

I també és veritat que hi ha DO amb excel·lent qualitat, en les que pots trobar bons vins a un menor preu. 

5. “El cava és per a les postres”

Un altre mite sense cap fonament: tot i que és habitual utilitzar el xampany o el cava per brindar a les postres, això és el pitjor que pots fer amb un brut o un cava sec, ja que es fa malbé en maridar-lo amb dolços. Per a les postres o la sobretaula és millor triar un cava dolç o semisec, que resulta més fresc i més suau.

Igual que passa amb els vins, els caves tenen diferents varietats en funció del seu temps de criança (Jove, Reserva i Gran Reserva) i del tipus de raïm (només es poden elaborar amb 9 varietats). Addicionalment, es distingeixen segons la quantitat de sucre que continguin. Existeixen 6 varietats en funció de la dolçor del cava: Brut Nature, Extra Brut, Brut, Extra Sec, Sec, Semisec i Dolç. Els caves secs són adequats per consumir amb aperitius, mariscs i peix, mentre que les varietats Brut amb criança van bé amb guisats o pernil.

6. “Si el tap no és de suro el vi és dolent”

Ens hem acostumat als taps de suro, però hi ha molts vins que es conserven bé amb taps de rosca, i no per això són vins de mala qualitat.

Tot i que els taps de rosca poden resultar problemàtics per envasar vins rancis, que necessiten alguna oxigenació per madurar, són perfectes per als vins joves i alguns vins de criança.

7. “El vi blanc es serveix fred, el negre, a temperatura ambient”

El vi s’ha de servir a la temperatura que indica el seu celler productor. Els vins amb llargues criances, solen servir-se a uns 18 graus, el vi blanc es serveix més fred: un vi blanc jove es serveix a uns 6 o 8 graus i un criança a uns 9 o 12 graus.

8. “Fixa’t en el suro per saber si està picat”

En molts restaurants el cambrer deixa el suro del vi a la taula per si els comensals volen olorar-lo, però això no té utilitat, l’olor del suro no és indicatiu de res. T’has de fixar en què el suro estigui sencer i per tant, que no hi hagi cap tros a l’interior de l’ampolla.

9. “El vi blanc dóna mal de cap”

Fals, l’addició de sulfits als vins per a la seva conservació és una cosa cada vegada més estudiada i cada vegada s’aconsegueix una millor conservació amb una menor quantitat de sulfits afegits. D’altra banda, el sofre dels sulfits no és responsable dels mals de cap.

10. “Els vins àcids són dolents”

L’acidesa és bàsica. Si el vi no té acidesa no es pot maridar amb cap aliment.

11. “Li obro l’ampolla de vi per tal que respiri?”

Solen fer aquesta pregunta als restaurants, però el millor és que el serveixin. La quantitat d’oxigen que entra al coll d’una ampolla oberta és insuficient, no s’oxigenarà d’aquesta manera fins passades vàries hores. El millor perquè respiri és servir-lo.

I si encara et queden dubtes, hem creat una infografia per presentar-te gràficament i de manera il·lustrativa els 11 falsos mites que acabem de descriure en aquest article:

Descobreix la nostra infografia dels 11 falsos mites sobre el vi

No oblidis compartir-la als teus perfils de les xarxes socials. 🙂

Aquí et deixem un parell de recomanacions de vins dels de veritat, sense falsos mites:

 TAGS:Amic Clos D'Agon 2011Amic Clos D’Agon 2011

Amic Clos D’Agon 2011

 

 

 TAGS:Mas Oller Plus 2012Mas Oller Plus 2012

Mas Oller Plus 2012

 

 

És blue tropic? No, és vi blau!

 TAGS:undefinedFins al moment, hem vist vins vermells, rosats, blancs, vermells fosc, vins amb ingredients estranys… però no blaus. Encara que ja pul·lula algun xampany amb aquest color, res a veure amb el vi que t’estem presentant… El vi blau és quelcom totalment nou i fa poc que ha sortit al mercat, directe des d’Euskadi. Es tracta del primer vi blau del món. Sorprenent, oi?

Aquest vi es diu GIK Live!, i ha estat inventat per joves emprenedors del País Basc. I és que no només és diferent en color, sinó també en sabor, ja que és una mica més dolç que els convencionals. El seu procés i desenvolupament vénen de la mà d’un gran procés d’investigació, que s’ha aconseguit la col·laboració de la Universitat del País Basc (UPV-EHU) i Azti Tecnalia, el departament d’investigació alimentària de l’organisme del Govern Basc.

El vi es pot personalitzar, ja que la primera remesa que s’ha llançat, que ha comptat amb 400 ampolles, s’ha elaborat en un celler del Bierzo. Però els següents vins blaus podran procedir d’altres raïms i cellers, ja que pot ser diferent segons la demanda dels clients.

Aquests emprenedors s’han saltat totes les normes de la cultura vinícola. No pretenien res tradicional sinó fer alguna cosa que realment els agradés, sense els lligams dels vins de sempre. Cal destacar que la seva elaboració és ecològica i es preveu que es pugui comercialitzar entre els més joves, gràcies a la seva innovació, sabor i color.

Per aconseguir aquest color, es realitza un procés tecnològic de pigmentació del raïm. La graduació del vi és de 11,5 graus, i l’objectiu dels seus artífexs no és competir amb les denominacions d’origen ja existents. Els seus responsables recomanen servir-lo i beure’l fred, ja que és bastant dolç.

Nosaltres, per ara, et recomanem els vins “de tota la vida” i en aquest cas del Bierzo, per fer-li un gest de complicitat al seu homònim de sang blava.

 TAGS:Losada 2010Losada 2010

Losada 2010: un vi llaminer i fresc amb una gran relació qualitat-preu.

 

 

 

 TAGS:Corullón 2010Corullón 2010

Corullón 2010: 94 punts per un vi elaborat de la mà de la familia Palacios.