Etiqueta: etiqueta

Protocol a taula, una qüestió de bona educació

 TAGS:undefined

A la vida hi ha moltes ciències i arts que són molt difícils d’aprendre però necessàries per al bon viure, i el protocol a taula és sense dubte una d’elles. Potser per a alguns resultin una mica aclaparadores totes les regles que s’han seguir o la quantitat de coberts que s’han de memoritzar, però al final es tracta només d’una qüestió d’educació, bones maneres i una mica de sentit comú. Analitzem doncs les regles bàsiques del protocol.

Què no hem de fer a taula?

  • No fumar durant l’àpat, si pots esperar fins a les postres està bé.
  • El tovalló va només a la falda, no al coll, al braç o la mateixa taula.
  • No bufis les sopes o begudes calentes.
  • No et pentinis o retoquis el maquillatge a taula.
  • No comencis a menjar abans que el teu amfitrió o que se t’indiqui. Sí, hauràs d’aguantar una mica més aquestes ganes de devorar el teu plat.
  • I, parlant de devorar, no mengis ni molt ràpid ni molt a poc a poc, intenta anar al ritme de la taula.

Els coberts, un mal necessari

  • Comença amb els coberts de la part exterior i avança cap a l’interior conforme et serveixin els plats.
  • Forquilles a l’esquerra, ganivets i culleres a la dreta.
  • Els coberts de les postres estaran davant del teu plat, una forquilla i cullera petits generalment.

L’art de servir el vi

  • El vi negre es serveix en copes àmplies, rodones i de peu curt. Generalment a temperatura ambient. Es beu típicament amb carns vermelles. Es serveix 1/3 de la copa.
  • El vi blanc es serveix fred (a uns 6-8 graus) en copes una mica més petites i de peu més llarg. Es serveix 1/2 copa.
  • De la mateixa manera, els escumosos es serveixen a les seves respectives copes, a 3/4 i freds.
  • Els vins rosats es serveixen generalment freds en una copa com la dels blancs i es poden beure per maridar qualsevol tipus de carn, depèn molt del gust de cadascú.
  • No és recomanable servir un vi blanc o rosat després d’un negre ja que aquest darrer, com és més fort, insensibilitza el paladar per apreciar els més lleugers.

Com veus, són consells molt senzills que t’ajudaran al teu proper sopar formal. A menjar!

 TAGS:Flor del MontsantFlor del Montsant

Flor del Montsant

 

 

 TAGS:Pruno 2014Pruno 2014

Pruno 2014

 

 

Imatge: águahotels

Com llegir una etiqueta de vi

En una ampolla de vi hi ha molta informació a interpretar. L’etiqueta del vi és una de les parts més importants, és – juntament amb la contraetiqueta, el tipus d’ampolla, la càpsula i el tap – com la matrícula del vi, el seu senyal d’identitat. En ella, a més de gaudir del seu disseny (marca distintiva i comercial), podràs esbrinar els elements més importants del vi en qüestió: el/els raïm/s, el productor o celler i l’anyada.

 TAGS:etiqueta,etiqueta de vi,vi

  • El raïm, ja que immediatament pots decidir si és el tipus de vi que vols beure.
  • El productor/celler/enòleg, perquè alguns són molt bons i altres no tant.
  • L’any de la collita a causa que alguns són millors que altres en funció de les circumstàncies climatològiques que va patir la vinya (en un restaurant, per exemple, jo sempre faig que l’any de verema que em serveixen és el que vaig ordenar – pot ser més car o no tan bo).

A més de aquestes 3 informacions, descobriràs: el seu grau alcohòlic, el volum contingut, la identificació i localització del celler, el registre embotellador, la seva denominació d’origen i els registres de sanitat i d’exportació, essent expressament prohibit que l’etiqueta inclogui qualsevol dada que indueixi a equivocació.

Respecte a la contraetiqueta del vi, és on sol aparèixer el segell oficial del Consell Regulador de la Denominació d’Origen, una nota de tast, suggeriments de servei o maridatge i el període d’envelliment del vi: criança, reserva o gran reserva.

I és que llegir una etiqueta de vi pot ser tan fàcil com llegir l’alfabet o tan difícil com intentar desxifrar un idioma estranger, tot depèn de qui és l’etiqueta i d’on prové. Desentranyar els misteris que tanca una ampolla de vi abans de ser oberta, llegint la seva etiqueta, dóna per escriure un llibre, però intentem proporcionaos les claus més importants.

Les etiquetes del Nou Món tendeixen cap al plantejament de “això és del que es tracta”, amb la varietat de raïm o barreja clarament etiquetats, el productor, on es van conrear el raïm i el contingut d’alcohol fàcilment a la vista. En els vins del Vell Món tenen fama de “emmascarar” informació clau, però això no és així en absolut. Si saps el que busques, pots desxifrar la informació de l’etiqueta pertinent amb molt poc esforç. En lloc de la varietat, el lloc és la peça principal d’informació en l’etiqueta del vi – d’on és el vi. Els vins del Vell Món són vins d’una modificat molt en el seu terrer (terroir), no necessàriament en el raïm específica, de manera que si coneixes la regió, llavors també tindràs la informació de les possibles raïms que es van obrir pas a l’ampolla .

Us deixo alguns exemples que he trobat d’interpretació d’etiquetes de vins d’altres països (en anglès): Itàlia, Alemanya, França (Borgonya), França (Alsàcia), Nou Món … Tens més exemples? Dubtes sobre això? Espero els vostres comentaris. 😉