Etiqueta: raïm

No, el vi no t’estalviarà el gimnàs, però t’ajudarà a estar millor

 TAGS:undefined

Ja fa un parell d’anys un investigador de la Universitat d’Alberta a Canadà, de nom Jason Dyck, va publicar un estudi sobre la relació que hi ha entre un element trobat en diversos aliments, entre ells el raïm, anomenat resveratrol, i l’activitat física.

Per a sorpresa de molts, incloent els científics involucrats en la investigació, es va trobar que el resveratrol dóna resultats molt similars als que es poden observar després d’un entrenament dur. Jason Dyck assegura que aquest element pot ajudar a millorar el rendiment físic o ajudar a aquelles persones que són incapaces de realitzar aquest tipus d’activitat a causa de limitacions com problemes cardiovasculars o d’esgotament, entre d’altres.

Si bé tot l’anterior és veritat, gran part de la població, sobretot a Internet, s’ha convençut que beure vi és una millor alternativa que anar a suar al gimnàs i això és una cosa que no és del tot veritat. El científic Dyck ja ha concedit diverses entrevistes per intentar aclarir aquesta confusió. En primer lloc, Dyck assegura que l’activitat física mai podrà ser reemplaçada per res i que és necessària per mantenir un cos saludable.

Però no tot són males notícies. Jason ha seguit amb les seves investigacions i ha conclòs que el resveratrol podria ser utilitzat com a additiu per incrementar el rendiment en el moment de fer exercici. També va concloure amb el que tots ja sabem: una copa de vi al dia és recomanable per a obtenir beneficis per a la salut com la reducció del colesterol dolent, prevenció de diversos tipus de càncer i alentiment del declivi cerebral, entre molts altres.

 TAGS:Camins del Priorat 2015Camins del Priorat 2015

Camins del Priorat 2015

 

 

 TAGS:Martinet Bru 2013Martinet Bru 2013

Martinet Bru 2013

El vi de nit ajuda al teu cor

 TAGS:undefined

Els beneficis del vi cada dia són més nombrosos. I és que hi ha nous estudis que ho ratifiquen, i ara, concretament un d’Israel, que estableix que una copa de vi negre a la nit ajuda a cuidar el cor.

Aquesta investigació, anomenada “Efectes del consum moderat d’alcohol en el risc cardiometabòlic en adults amb diabetis tipus 2”, s’ha fet amb l’Escola de Salut Pública de Harvard, als Estat Units, i la Universitat de Leipzig, a Alemanya. A l’estudi s’han donat algunes conclusions que estableixen que beure vi de nit pot protegir el cor.

A més a més, es van demostrar conclusions a l’àrea de la diabetis, doncs la mostra de l’estudi es va realitzar amb adults amb diabetis tipus 2, a més de persones sense cap tipus de malaltia. Per la mostra, les persones havien de beure 150 mil·lilitres d’aigua mineral, de vi blanc o de vi negre.

La majoria van tenir dietes saludables, marcades per la sana dieta mediterrània, amb les diferències principals en begudes segons el tipus de vi o aigua. Entre les conclusions, passats els dies, hi ha els nivells de colesterol, molt més baixos pels que van beure una copa de vi a la nit.

A l’estudi es va comprovar que les persones que van beure vi blanc i vi negre van tenir una millor qualitat de la son que les que havien begut aigua. Els investigadors van dir que el vi negre ofereix més propietats d’una forma general, no només per prevenir el cor.

Sempre amb un consum moderat de vi negre, els diabètics també milloren, reduint el seu risc cardiovascular. És clar que això sempre combinat amb una dieta saludable en alimentació i exercici. Els investigadors creuen que el que s’ha descobert ajuda a identificar a pacients diabètics que consumint vi negre de nit tenen una millora.

Com ha passat altres vegades, els antioxidants del raïm negre són claus per a aquests beneficis generals.

 TAGS:Nita 2013Nita 2013

Nita 2013: suau, afruitat i de final llarg.

 

 

 TAGS:Dido la Universal 2013Dido la Universal 2013

Dido la Universal 2013: complex, llarg, balsàmic.

 

 

Raïm negre, una qüestió de tanins

I seguim parlant de raïm! En aquest cas us esmentem els raïms negres més famosos i suggeridors…

 TAGS:Cabernet franc

Reconegut per la seva elegància i aroma floral, el raïm cabernet franc és cosí del cabernet sauvignon i es conrea àmpliament a Bordeus. A Uruguai s’utilitza per afegir delicadesa en talls a base de cabernet sauvignon i tannat. Elaborat sol, aquest raïm produeix un vi lleuger i suau. 

Cabernet sauvignon

Aquest cep és el més estès al món i quan arriba a la seva òptima maduració s’associa a la grosella negra, mentre que amb falta de maduració desvetlla notes vegetals de l’estil del pebrot de morro de bou verd, i conserves com les olives negres. A la tipicitat del cabernet sauvignon els experts troben notes d’espècies tipus pebre negre o vermell, i identifiquen el seu color amb l’absència de brillantor. Al mateix temps que els seus colors passen dels tons violetes en la joventut al color vermell maó amb el passar dels anys. 

Merlot

Gerd i prunes panses són els descriptors que els tastadors utilitzen per referir-se a aquesta fruita. Sobre madura ofereix notes de xocolata amarga, mentre les violetes són les flors escollides per a esmentar el seu perfum. Aquest raïm forma part essencial en les grans barreges franceses i és fonamental en vins tan reconeguts com el Petrus. En ampolles joves predominen les aromes fresques de fruites vermelles, per això s’inclou en rosats. 

Pinot noir

Es diu que és el súmmum de qualsevol productor i el preferit de tot tastador. Amb nul·la resistència a les gelades, les pluges i la calor, aquesta varietat és de complicada maduració. Amb poca intensitat de color per la baixa quantitat d’antocians i difícil preservació, resultat de l’escassa presència de tanins, el pinot noir ofereix de totes maneres vins joves afruitats i robusts vins de criança. Les seves aromes i sabors s’associen amb mores i cireres, mentre l’olor és generalment de herba tallada, te negre i cuir. 

Sirà, syrah o shiraz

Gerd i mora fresques, prunes panses i codonyat, pebre negre, cuir i fins i tot quitrà són els descriptors que identifiquen aquesta varietat típica de França, que avui troba la seva màxima expressió a Austràlia. 

Tannat

Reconeguda al Riu de la Plata com cep insígnia, aquesta varietat posseeix fulles de mida mitjana verd fosc i el seu fruit és violeta fort, gairebé negre. En vins joves se l’associa amb gerds, codonyat i figues, que esdevé en un intens aroma a cuir, amb una marcada astringència producte del seu alt percentatge de tanins. 

Ull de llebre

El raïm ull de llebre, també anomenat tempranillo, tinta del país o tinta roriz, és clau en la majoria dels vins espanyols. No és usual trobar aquest cep en vins monovarietals fora d’Espanya perquè, malgrat que produeix un vi acolorit, la seva acidesa és molt baixa i és pobre en tanins

Malbec

Denominada cot a França i de fruit negre, se’l reconeix per la seva densa coloració gairebé negra. Adoptada pels argentins com cep negre insígnia, aquesta varietat pot convertir-se tant en vi jove, com en un de guarda perllongada o un vi rosat, i sempre reflecteix aromes similars als de la cirera o la grosella negra i perfum de violetes. En vinificació negra, ofereix també notes especiades de l’estil de l’anís o la regalèssia.

Què cal tenir en compte per degustar grappa

 TAGS:Els gustos bàsics, emmascarats per l’alcohol, les aromes que s’han discriminar sobre un fons intensament alcohòlic, fan que el degustador hagi de posar en joc tota la seva capacitat i concentració en la degustació de grappa. Un cop superat el primer impacte, s’obre un món de sensacions molt diferents a les del vi, però amb la mateixa complexitat i misteri.

La vista no té la importància que té en el cas del vi. Aquí simplement es busca la perfecta transparència, que per descomptat es pot presentar amb diferents graduacions de brillantor. Donat el procés d’elaboració, en què es busca la purificació a través de la destil·lació, només un greu defecte pot implicar terbolesa o aparició d’un vel a la grappa

La grappa, sense excepcions, és incolora en el seu origen, ja que els colors provinents del raïm no passen a la grappa a la destil·lació. Per tant, presentaran color les grappes envellides en bótes de roure, que varien d’un color groc molt pàl·lid fins a un ambre fosc, depenent del tipus de fusta utilitzada i del temps de permanència en la mateixa. També de vegades les grappes són acolorides artificialment amb caramel, i es distingeixen de les anteriors per diferència de color i per l’absència de caràcters aromàtics donats per la fusta.

La gran concentració d’alcohol etílic de la grappa fa més volàtils algunes substàncies. Per això algunes aromes que poden estar presents en els vins aquí estaran amplificades. Però simultàniament l’alcohol agredeix les mucoses olfactives, portant molt ràpidament a la fatiga i a la insensibilitat de l’olfacte. Per tant l’olfacció directa s’ha de fer una o dues vegades, tenint molta cura de no fatigar l’olfacte, sobretot si hem de degustar més d’una mostra.

A la grappa trobarem, com en el vi, aromes primàries (provinents de la fruita), secundàries (de la fermentació) i terciàries (de l’envelliment). En el cas de les grappes aromatitzades, també apareixeran aromes quaternàries provinents de les substàncies agregades. És molt important en les grappes la percepció de l’aroma retronasal. Aquesta és l’aroma que se sent després de l’entrada de la beguda a la boca, en expulsar l’aire pel nas. En passar per la boca en primer lloc, l’aroma de l’alcohol ja no és tan agressiva per a les mucoses nasals i és en aquest moment que es pot sentir millor la complexitat d’aromes que té la beguda. 

Depenent de la o les varietats de raïm presents en l’orujo, l’aroma de la grappa pot presentar notes fruiteres (poma, banana, maduixa, fruites exòtiques), nous, flors. També poden aparèixer algunes aromes desagradables, que es consideren defectes, com aromes a humitat, àcid acètic, cera, suor, ranci i altres. L’aroma es valorarà per la seva intensitat, finesa, franquesa, complexitat i persistència.

Més varietats de raïm blanc

 -

Molts de vosaltres heu comentat el post anterior a Twitter, trobant a faltar alguns tipus de raïm blanc. Com vam veure, el post parlava d’alguns raïms blancs. Però com els votres desitjos són ordres, aquí oferim algunes més per a que compreu vi sabent quin sabor busqueu:

Verdejo

El raïm Verdejo ha tingut força popularitat en els últims anys, des de Rueda, d’on és originari, fins a altres moltes zones que ara investiguen i treballen la varietat amb èxit. Els vins Verdejo ténen un color molt clar, cosa que és una virtut, i un sabor a mig camí entre àcid i amarg (àcid al començament i el regust lleugerament amarg al final). És per això que la gent identifica els aromes del raïm amb la poma verda, els cítrics (llimona, llima, aranja) i fins i tot pinya i plàtan. Un vi verdejo és molt més barat en relació amb d’altres raïms, com el Afortunado 2009, que és realment ric.

Malvasia

La Malvasia és un raïm que produeix vins de color groc daurat intens, amb aromes de préssec, litxi, pinya… Igual que el verdejo és a mig camí entre sabors àcids i amargs, tot i que normalment domina l’últim. És una planta poc resistent, doncs no hi ha grans vinyes de Malvasia, encara que sovint s’utilitza per donar un toc dolç a alguns vins blancs, excepte a  Canàries, on és produeixen grans vins d’aquesta varietat, com, per exemple, el Grifo Blanco Seco 2008.

Macabeu (o viura)

El Macabeu/Viura és un dels raïms més utilitzats perquè resisteix molt bé el fred i és  TAGS:sensible al Botytris, un fong que s’utilitza per a realitzar certs vins dolços com el Tokaji. Produeix un vi d’aroma delicat d’herba fresca i fenc, flors blanques, i color groc palla amb tons verds, poc alcohòlic. Ideal per arrossos blancs, o Nyoquis. S’utilitza molt com barreja per a la producció de cava. No es fan moltes monovarietals de Macabeo, doncs resulten molt secs. Tanmateix, hi ha bons vins blancs de Maccabeo com el Albet I Noya 3 Macabeus 2009, un vi molt especial i delicat.

Moscatell

Seguim amb el raïm Moscatell, que pot ser negre com blanc, encara que gairebé sempre s’utilitza només en els vins blancs. Com és la pell del raïm el que dóna color al vi, quan s’utilitza el moscatell negre ha de separar-se de la pell immediatament, de manera que no prengui color. Tot i així, els vins de moscatell tendeixen a tenir un color ambre o coure. Com la Malvasia, al tenir força sucre, aguanten be el pas del temps, i es pot utilitzar el raïm per fer vins dolços (els vins de moscatell que sempre hem sabut). Té aromes de mel, préssec en almívar, fruites gebrades…Un molt bon moscatell jove (menys dolç) a un preu fantàstic és Reymos, de la D.O. València.

Riesling

Finalment, i tot i que encara queden molts, acabem amb el Riesling, un raïm del que surten vins amb colors molt clars, amb les reflexes brillants i amb aromes de poma verda, cítrics, i flors com la flor de la taronja. És un vi amb poca graduació i s’utilitza sobretot en zones fredes, perquè si no pot ser poc aromàtic. Si vols provar un vi deliciós d’aquest raïm, Sumarroca fa el Sumarroca Riesling 2010, que té molt bona relació qualitat preu.

Varietats de raïm blanc

Avui us presentem algunes varietats de raïm blanc que produeixen vi amb tonalitats que van des del groc palla al daurat intens. Us convidem a comprar vi de qualsevol de les denominacions que deixem a Uvinum.

 TAGS:

Albariño

L’Albariño és una varietat de raïm procedent de Galícia que produeix vins de color groc verdós, amb aromes florals i afruitats molt marcats. Des del primer moment és lleugerament àcid, però amb el pas del temps anirà tenint tocs de poma madura i caramel de mel. Els experts descriuen a l’Albariño amb olors similars al perfum de falguera, flors blanques i fenc fresc, i un sabor com el préssec madur… ja volem tastar-ho!

Chardonnay

Normalment, és produït per a consumir-se a l’any. Chardonnay és la varietat blanca més populars i fàcil de conrear, i això és per suportar tot tipus de climes éssent òptim per ser fermentat o criat en bótes de roure. Els tastadors de vi associen aquest raïm amb aromes a mantega fresca, avellana i pa, per, després, passar a fruites tropicals, meló, plàtan i pinya.

Sense passar per la fusta adquireix bona acidesa, a més d’aromes cítrics d’aranja i pomes verdes, a més de fruites dolces, com l’albercoc. Fermentat i criat en bóta de vi de Chardonnay, ofereix menys acidesa i més cos, amb notes de vainilla, mel, caramel i llet.

Gewürztraminer

Amb un raïm de color rosa d’ametlla i, sabent que gewürz vol dir espècies en alemany, és una varietat que fa referència a aquests aromes i sabors. El Gewürztraminer es caracteritza per tenir gran presència de fruita i tocs florals similars als de la Torrontés argentina i moscatells. En boca, es relaciona amb la toronja madura i el mango.

Sauvignon Blanc

Amb una forta presència de notes que recorden les de poma verda i guaiaba, així com espàrrecs i pèsols, en el Sauvignon Blanc trobem també, molt sovint, l’olor d’herba recent tallada.

Torrontés

El Torrontés es el cep blanc insignia dels vins produïts a l’Argentina. Es pot distingir pels intens florals que recorden el raïm de moscatell i a més a més té un toc de roses. Evoca els aromes de fruites tropicals com el plàtan i la pinya, però a més proporciona notes vegetals similars al gerani o el fonoll.