Etiqueta: tast de vins

El cognom dels vins

 TAGS:Dir que un vi té terpens, pirazines, norisoprenoides o tiols volàtils en els mostos, per només esmentar alguns, és parlar-li en xinès al consumidor. No obstant això, si li diguessin que l’ampolla de vi que acaba de comprar està composta per un raïm que allibera en la seva vinificació aromes florals (terpens) i que té una forta olor a pebrot de morro de bou (pirazines), podria relacionar aquestes referències correctament amb un cabernet sauvignon.

En canvi, si li comuniquessin que en el seu vi es troben gustos de fruita exòtica, de rosa i fins i tot de compota de poma (norisoprenoides), un podria aventurar que està a punt de tastar un chardonnay. D’altra banda, si a la beguda distingeix notes de guaiaba, pela de cítrics i aranja (tiols volàtils al most), aquest consumidor identificaria que es troba davant d’un sauvignon blanc.

L’olor, el gust i l’aroma d’un vi depenen doncs de la seva composició química, i la prevalença d’una o altra substància en cada vi determinarà el seu caràcter. Per aquesta raó, saber quin raïm es troba en el vi que un compra és essencial a l’hora d’identificar quina és la varietat que a vostè més li agrada.

Més enllà que el procés d’elaboració d’un vi sigui gairebé sempre el mateix, l’expressió singular del raïm respon al seu terroir (sòl, clima, insolació, cura de la vinya), que en cada regió presenta matisos diferents i es converteix, per tant, en vins particulars.

En línies generals, els vins blancs desprenen aromes cítrics de llimona, taronja o aranja, i fruites com la pera, l’albercoc, el meló o la grosella. D’altra banda, les varietats negres es caracteritzen per la seva càrrega d’antocians, substàncies responsables de la coloració del vi que es desprèn en contactar la polpa trencada amb la pellofa, i la presència de tanins, compostos polifenòlics associats amb l’astringència i l’ amargor del vi, que perllonguen la seva vida i aporten al consumidor, entre d’altres coses, antioxidants. Aquests darrers evoquen fruites vermelles com cireres, prunes, gerds, maduixes o mores. Ambdues vinificacions poden oferir, a més a més, aromes minerals, especiats, d’herbes i d’altres comuns a la fermentació com pa o llevat.

El vi no és només raïm, sinó que les seves aromes i sabors es construeixen a través dels processos químics als quals és sotmès, com la fermentació (transformació del sucre contingut al raïm en alcohol), la fermentació malolàctica si n’hi ha (transformació del àcid màlic, usualment associat a la poma verda, per convertir-lo en àcid làctic) i la criança (estacionament en bótes de roure o en ampolla). Tanmateix, hi ha alguns factors comuns que s’expressen en cada varietal i que romanen sempre reflectits en el producte final, l’ampolla.

Com tastar vi sense ser tastador

 TAGS:Tots els que apreciem el vi i sentim debilitat pels seus dons i el seu exquisit sabor tenim una mica de tastadors sense saber-ho. Els sentits utilitzats per tastar els vins són la vista, l’olfacte i el gust, i aquests sentits no són exclusivitat d’un tastador o d’un sommelier. Si bé és cert que ser un expert tastador porta molt anys d’experiència i coneixements als quals només s’arriba amb estudis, tenir un coneixement bàsic del tast del vi pot arribar amb interès i experiència en el consum de vin.

Com vam dir al principi, el punt bàsic del tast del vi és el bon ús dels tres sentits (vista, olfacte i gust). Començant per aquí, podem aconseguir un tast de vi reeixit.

Agafar sempre la copa pel peu i posar-la a l’alçada dels ulls, així podrem veure el color, brillantor i netedat del vi. En moure la copa es poden observar les anomenades ?llàgrimes? que deixa el vi a les parets de la copa, així podrem determinar el grau d’alcohol del vi. 

L’olfacte també juga un paper fonamental en el tast. Introduint lleugerament el nas a la copa, podrem percebre les aromes anomenades primàries, secundàries i terciàries respectivament, agitant lleugerament la copa per allargar aquestes aromes. 

I potser el punt més fonamental del tast del vi sigui degustar el vi, posar a prova el sentit del gust, movent el vi per tota la nostra boca sense deixar colar l’aire en ella. El sabor i el cos són els punts més importants del vi. 

Descriure com tastar un vi pot sonar fins fàcil, però sense els coneixements adequats no servirien de res els passos abans esmentats. Com en tot, l’experiència és molt important i el temps pot ser el nostre aliat en aquesta tasca. Sempre que beguem un vi prenguem en compte aquests detalls i posem-los a prova amb vins de similars característiques. Això ajudarà a tenir punts de comparació entre un vi i un altre. 

També és útil informar-se del tema a través dels diferents mitjans d’informació, així com saber les característiques bàsiques del vi que s’està tastant. Això ens donarà un punt de partida en el tast del vi. Fer-ho de manera amateur i per satisfacció pròpia pot ser un bon començament per a l’entrada al fascinant món del vi. T’hi apuntes?