Etiqueta: vi dolç

Quins vins s’han de refredar i com?

 TAGS:undefined

Tots els aficionats al vi sabem que cada varietat té una temperatura ideal de servei, que alguns s’han de consumir a temperatura ambient i que, en ocasions, podem espatllar l’experiència de beure un vi per servir-lo massa fred o massa calent.

Per exemple, la majoria dels vins joves blancs i rosats, els escumosos i els dolços, milloren si es serveixen freds. En canvi, els vins amb més cos perden part de la seva riquesa en aromes i sabors si estan a una temperatura massa baixa.

Tot i que ja sabem que els negres, per exemple, no han de servir-se freds, això no vol dir tampoc que s’hagin de consumir calents, ja que de vegades el que anomenem “temperatura ambient” dista molt de la ideal per a apreciar un vi de la forma correcta. Aquest inconvenient desapareix gairebé sempre si disposem d’un celler amb una bona temperatura de conservació, però no tothom té aquesta sort i acaba bevent negre (a l’estiu, per exemple, o en llars amb calefacció) més calent del que seria aconsellable.

Una bona solució és posar-los a la nevera una estona, i comprovar la temperatura de tant en tant mitjançant algun dels termòmetres per a ampolles que hi ha al mercat. En el cas dels negres reserva, el millor és tenir-los en un lloc fresc i ventilat durant el temps necessari perquè es refredin fins a aconseguir almenys uns 20º C. Si no és possible, amb 10 o 15 minuts al frigorífic serà suficient.

Una baixa temperatura pot ser, d’altra banda, un bon aliat a l’hora d’emmascarar en certa mesura les deficiències d’un vi mediocre, cosa que podem comprovar fàcilment en molts bars i restaurants, que tendeixen a refredar per sobre del que seria normalment aconsellable els vins que consideren més fluixos.

 TAGS:Agustí Torelló Mata Brut ReservaAgustí Torelló Mata Brut Reserva

Agustí Torelló Mata Brut Reserva

 

 

 TAGS:Elyssia Gran Cuvée BrutElyssia Gran Cuvée Brut

Elyssia Gran Cuvée Brut

Tokaj i Tokaji: Puttonyos!

 TAGS:

El Tokaji és un d’aquells vins sobre els quals tot bloc amic del licor de Bacus està obligat a escriure, al menys una vegada. 

Tokaji és el vi típic de Tokaj-Hegyalja, que és una zona que es troba entre Hongria i Eslovàquia. Tot i que a Tokaj, com a molts d’altres llocs, es realitzen tota mena de vins, els més famosos son els anomenats aszú. 

Què són els vins aszú de Tokaj? Comencem pel principi. Existeix un fong, el Botrytis Cinerea, que afecta la vinya, fent que es podreixi, l’anomenada ?podridura noble?. El raïm s’asseca i perd l’aigua, pel que el resultat és un raïm podrit ple de sucre, o raïm aszú. 

El raïm botrytitzat o raïm aszú es recollia tradicionalment en recipients anomenats Puttonyos, amb capacitat per a uns 25 kg de raïm, aproximadament. Una vegada collit, es llançaven diversos -de 3 a 6- puttonyos al dipòsit de 136 litres on s’emmagatzemava el vi normal de l’any abans de la fermentació, per tal que agafés la dolçor d’aquell raïm. Com més puttonyos d’aszú es llancessin al most, més dolç era el vi resultant. 

Actualment, el Puttonyo ja no es correspon amb la quantitat de raïm amb botrytis afegit, si no més aviat a la concentració de sucre del vi resultant. S’ha calculat que un puttonyo equival, més o menys, a 25 g per litre de vi. Així, un vi tokaj de 5 puttonyos tindria 125 g de sucre per litre d’alcohol. 

Existeix un altre tipus de Tokaji interessant, anomenat Eszcencia, que alguns associen erròniament amb un aszú de 7 puttonyos. En realitat, l’aszú de 7 puttonyos no existeix, i l’Eszcencia no és un vi al qual se li afegeix una part de raïm podrit, si no que és un vi realitzat totalment amb el most d’aquest raïm. 

L’Eszcencia és de textura semblant a l’almívar o fins i tot la mel. Imagineu la quantitat de raïm que cal per fer un eszcencia, per la qual cosa en realitat no hi ha cellers que es dediquin a fer aquest vi de manera organitzada. 

El que fan és recollir el most d’aquest raïm que flueix naturalment a través de les reixetes situades al fons de les cisternes on es col·loca el raïm durant la recol·lecció. Normalment no és suficient per fer Eszcencia i s’afegeix als dipòsits de Tokaj aszú, però altres vegades es crea l’Eszcencia, anomenat també llàgrima de Tokaj. 

A Espanya és molt famós el Tokaji Oremus, amb el Tokaji Oremus 6 Puttonyos per bandera, propietat de Bodega Vega Sicilia, que va aprofitar el procés de privatització post-comunista de la zona per fer-se amb un celler de l’àrea, i elabora vins de Tokaj respectant al màxim els processos tradicionals. 

Un altre Tokaji que podeu trobar fàcilment és el Disznókó, també de gran qualitat. Hi ha un Disznókó 4 Puttonyos 2004 que està prou bé. 

En realitat el més important és que sigui Tokaji hongarès, perquè la llei hongaresa és més estricta sobre la qualitat el vi. Com Tokaj és una zona fronterera entre Hongria i Eslovàquia, també s’accepta que existeixin Tokaj eslovacs, però la llei és en aquest país més permissiva, resultant en una qualitat no prou garantida. Gaudiu.