Etiqueta: vins

Barcelona acull la primera gran mostra de vins biodinàmics

 TAGS:undefined

El proper 27 d’abril, Barcelona acull per primera vegada la primera gran mostra de vins biodinàmics, organitzada per l’associació internacional de viticultors biodinàmics Renaissance des Appellations. L’acte tindrà lloc al Centre Cultural del Born i comptarà amb la presència d’un total de 80 viticultors de diversos països d’Europa. El seu objectiu no és altre que el de donar a conèixer aquest tipus de vins, elaborats seguint l’agricultura biodinàmica, i establir sinergies entre els productors.

Alguns dels cellers que hi seran presents són de gran prestigi. Destaquen noms com els de Domaine Marcel Deiss, d’Alsàcia; Domaine Lafarge, de la Borgonya; Coulée de Serrant, Domaine de l’Ecu i Domaine Saint Nicolas, de la regió del Loire; Domaine Les Fouques, de la Provença; Montirius, del Roine; Battenfeld – Spanier, d’Alemanya; Az Agr Sant Fereolo, d’Itàlia, o Casa de Mouraz, de Portugal.

Com a productors autòctons hi haurà els cellers Nin Ortiz, Recaredo, Carmen López Prim o Mas Estela. Alguns d’aquests cellers són pioners aquí en l’elaboració d’aquest tipus d’elaboració per als vins. 

Actes paral·lels

A més de la mostra d’aquestes destacades cellers, l’esdeveniment comptarà amb alguns actes paral·lels. Per exemple la sessió on es parlarà viticultura biodinàmica, que tindrà lloc a la 13.30 h, mentre que sobresurt la master class sobre Slow Food i Vins, protagonitzada per Carlo Petrini, escriptor gastronòmic i fundador del moviment internacional Slow Food. Serà a les 17 h.

Vins biodimàmics recomanats

Un dels trets de l’agricultura biodinàmica és la relació entre l’home i la natura, per la qual cosa sempre s’elaboren els vins amb processos naturals amb un sòl ric i vi. Aquests vins són de qualitat i estan deliciosos, com els que et recomanem a continuació:

 

 TAGS:Planetes de Nin 2012Planetes de Nin 2012

Planetes de Nin 2012: un vi negre Priorat collit en 2012.

 

 

 TAGS:Vi de Lluna 2007Vi de Lluna 2007

Vi de Lluna 2007: un vi negre de l’Empordà a base de les castes garnatxa negra i syrah de l’anyada 2007 i té un volum d’alcohol de 15º.

 

 

 TAGS:Recaredo 2008Recaredo 2008

Recaredo 2008: escumós de gran qualitat, fresc, amb vida, intens.

 

 

 TAGS:Domaine Les Enfants Sauvages Ché Chauvio 2013Domaine Les Enfants Sauvages Ché Chauvio 2013

Domaine Les Enfants Sauvages Ché Chauvio 2013: és un vi negre amb DO Vin De Pays Des Côtes Catalans de cellers Domaine Les Enfants Sauvages de la collita 2013.

 

 

 TAGS:Fleury Blanc de NoirsFleury Blanc de Noirs

Fleury Blanc de Noirs: un Champagne vinificat amb pinot Nero i 12º d’alcohol.

 

 

Imatge: Uvinum i Cooking Up A Story

Els vins de la DO de l’Alella, més a prop que mai

 TAGS:undefined

Un esdeveniment per conèixer millor els vins catalans sempre és una bona notícia, ja que són una magnífica ocasió única per entendre com són els vins d’una determinada terra. Amb aquesta idea, ens arriba des del Maresme l’Enotast, un conjunt de trobades mensuals on els assistents podran parlar i tastar alguns dels millors vins de la DO d’Alella

La iniciativa, que comença el 21 de març, estarà conduida per la prestigiosa i primera dona sommelier a Catalunya, Rosa Vila, i a cada sessió es tastarà dos vins escollits d’acord a les èpoques de l’any maridats amb productes gastronòmics de temporada.

La DO d’Alella

Els vins de la DO d’Alella, situada a cavall entre el Maresme i el Vallès Oriental, tenen una llarga història i han estat claus dins de la cultura vinícola catalana. Al llarg dels segles han seduït paladars de Catalunya i d’altres països, i avui continuen alegrant taules de milers de persones, malgrat que els terrenys dels quals neixen s’hagin vist minvats per l’expansió de l’àrea urbana.

Al territori que conforma aquesta DO, de terrenys que permeten un bon drenatge i retenen la radiació solar, hi conviuen dos climes: més meditarrani als territoris de costa i més continentals als d’interior. Fruit d’això neixen uns vins blancs perfumats i cristal·lins (els més característics de la regió), uns rosats frescos, aromàtics i lleugers, i uns negres suaus i marcats per la presència de la fruita. 

Programa

Així, doncs, res millor que fer una escapada a una les activitats de l’Enotast i conèixer de primera mà aquesta terra. A partir del 21 de març i fins a finals d’any, l’Enotast ens oferirà la següent programació. Per assistir-hi no cal inscripció prèvia i el cost és de 6€ per cadascuna de les session.

  • 21 de març “Vins de meditació per Setmana Santa” (de 13h a 14:30h): tast de Garnatxa Blanca (Joaquim Batlle) amb Generós Sec (Alella Vinícola) amb botifarra d’ous i pets de monja.
  • 25 d’abril “Els colors de la primavera” (de 13h a 14:30h): Tast de Syrah (Bouquet d´Alella) i Merlot Rosat (Roura) amb flors comestibles i confitura de flors.
  • 30 de maig “Mar de vinyes i vins” (de 13h a 14:30h): Tast de Pansa Blanca (Joaquim Batlle) i Bouquet d´Alella Plus (Bouquet d´Alella) amb formatges. Amb l’acompanyament d’un afinador de formatges.
  • 19 de juny “Festa de les nits d’estiu” (de 21h a 22:30h): Tast de Castellruf (Serralada de Marina) i Cava Brut (Roura) amb tastets de revetlla (us hi esperen vestits de blanc).
  • 3 de juliol “La màgia del vi quan és lluna plena” (de 21h a 22:30h): Tast a cegues i lectures poètiques!
  • 26 de setembre “Verema nocturna i esmorzar de verema” (5h): Ens trobem a la vinya testimonial de Can Magarola a les 5:00h. Porteu cistell i tisores. Tast de Pansa Blanca i Muscat (Can Roda) i Parvus (Alta Alella) amb arengades, pa, olives, raïm i botifarra.
  • 17 d’octubre “Els berenars de quan érem petits” (de 13h a 14:30h): Tast de Marfil Negre Criança (Alella Vinícola) i Cupatge (Joaquim Batlle) amb pa, vi i sucre i carquinyolis de la tieta.
  • 14 de novembre  “Ja ha arribat el vi nou” (de 13h a 14:30h): Tast sorpresa amb vins de l´Oriol Artigues amb salmó fumat
  • Fira de Nadal  “Els vins per prendre el cap d’any” (de 13h a 14:30h): Tast Iaia Rosa (Serralada de Marina) i Privat Rosat (Alta Alella) amb foie i neules.

No us perdeu aquesta magnífica oportunitat de conèixer els vins i la cultura gastronòmica de la DO d’Alella. I, és clar, si voleu començar a conèixe’ls millor, us oferim algunes recomanacions que segur que us agradaran. Salut!

 TAGS:Marqués de Alella Pansa Blanca 2013Marqués de Alella Pansa Blanca 2013

Marqués de Alella Pansa Blanca 2013

 

 

 TAGS:Marqués de Alella Allier 2008Marqués de Alella Allier 2008

Marqués de Alella Allier 2008

 

 

 TAGS:Alta Alella Blanc de Neu 375ml 2011Alta Alella Blanc de Neu 375ml 2011

Alta Alella Blanc de Neu 375ml 2011

 

 

*Imatges: Uvinum i Maria Rosa Ferre

Go green: les millors eco-iniciatives en la producció de vins

 TAGS:undefined

Des de fa diversos anys els enòlegs han començat a participar en iniciatives ambientals per disminuir l’impacte de la producció de vins en el medi ambient. Són moltes les iniciatives que s’han dut a terme i, per sort, cada vegada en veurem més. A dia d’avui, alguns dels casos d’èxit relacionats aplicats a la producció de vi des d’una perspectiva sostenible es basen en les metodologies que enumerem a continuació.

Energia solar:

L’ús de panells solars s’està convertint en una pràctica més freqüent en els cellers. Far Niente va ser el pioner en l’ús de panells solars a Califòrnia l’any 2008. El seu celler va ser el primera a provar el sistema anomenat Floatovoltaic. Així com aquest trobem De Bortoli, amb el panell solar més gran d’Austràlia, i Jackson Family Wines està construint la major instal·lació solar per a una vinya.

Petjada d’aigua:

Jackson Family Wines té a Califòrnia una estratègia de conservació d’aigua que els permet estalviar 9 galons a l’any; Down Under de Borboli a Austràlia va crear una granja verda per tal de reutilitzar l’aigua residual per regar els seus cultius de cereals i farratges. Concha i Toro va ser la primera vinya al món per mesurar la seva petjada d’aigua el 2010, al voltant del 97% de l’aigua que utilitzen prové de les fonts d’aigües subterrànies per al reg.

Cellers de disseny:

Vine Cava, situada a la Vall de Guadalupe, a Mèxic, va obrir un celler amb un sostre elaborat amb vaixells reciclats. La parella Alejandro D’Acosta i Claudia Turrent va dissenyar sostres de volta i va decorar les parets amb velles ulleres d’una fàbrica local. A Chianti, l’edifici de Antinori dissenyat per l’estudi d’arquitectura Archea Associati va ser realitzat per harmonitzar el paisatge amb fileres de vinyes al sostre i forats que omplen de llum l’interior.

Drons:

Els drons estan ajudant els enòlegs a defensar-se de les malalties que maten les seves vinyes. El magnat Bernard Magrez, els enginyers d’Airbus i Bordeus, amb el finançament de BIVB, han fet possible l’ús en període de prova d’avions no tripulats o drons per detectar malalties de les vinyes. La idea és que el que detecten els drons pugui ser analitzat per obtenir millors resultats.

Envasat:

L’any passat va sortir a la venda la primera ampolla de vi de paper anomenada Paperboy. Elaborada en paper comprimit, reciclat i imprès amb tintes naturals, aquesta ampolla de 65 grams ha estat creada pel fabricant Greenbottle, els dissenyadors d’envasat de begudes Stranger Stranger i el productor californià True-Hurst. 

Recuperació d’espècies:

La cooperativa de vi Plaimont ha decidit liderar una iniciativa innovadora davant del canvi climàtic, que vol reactivar espècies de raïm antigues amb baixos continguts d’alcohol i que són plantades en sòls profunds i sorrencs, cosa que permet a les vinyes sobreviure a pestes reduint l’ús de pesticides. 

Transport:

La vinya Con Sud, a Xile, va marcar també la seva aposta verda amb el transport: tots els seus treballadors utilitzen bicicleta per moure’s dins de les instal·lacions. Aquest celler compensa al 100% les seves emissions de carboni: això li va valer l’any 2011 el premi Green Company Of The Year als Green Awards.

“La bicicleta simbolitza la passió de Con Sud, compromís i respecte pel medi ambient”, diu l’enòleg en cap del celler, Adolfo Hurtado, i afegeix: “el ciclisme és el meu hobby favorit, ús la meva bici muntanyenca cada vegada que puc i la porto amb mi de vacances “. Tant és així que al centre de les instal·lacions hi ha una escultura gegant d’una bicicleta.

En aquesta mateixa línia, al Con Sud també s’hi utilitza una banda d’oques per reduir els costos de combustible utilitzat per llaurar les vinyes. A Bordeus, Château Pontet-Canet és el primer celler en utilitzar aquest procés amb cavalls, i el mateix patró ha estat repetit aRoine per Michel Chapoutier, productor biodinàmic amb ovelles.

Mel:

Una manera en què les vinyes eco-sostenibles han incrementat la seva biodiversitat és a través de la producció de mel. Pessac-Léognan Château Brown va llançar el seu primer lot de mel per a la verema 2011: 65.000 abelles alimentades amb flors d’acàcies ho van fer possible, ja que els ruscs contribueixen a la pol·linització de les vinyes i les abelles ajuden a disminuir la quantitat d’insecticides utilitzats a la vinya

Aquesta iniciativa ha estat, de fet, font d’inspiració per Emiliana a Xile, on els empleats desenvolupen un projecte paral·lel que inclou la producció de mel, oli d’oliva, herbes i verdures.

Avui, en la línia de l’article, volem proposar avui vins que ja es produeixen de manera ecològica, la de reduir al màxim l’impacte ambiental causat per l’explotació de les vinyes.

 TAGS:Tarima Orgánico 2012Tarima Orgánico 2012

Tarima Orgánico 2012 és un vi bio de DO Alacant de cellers Tornar amb un cupatge a base de monastrell de 2012.

 

 

 TAGS:Honoro Vera Organic 2012Honoro Vera Organic 2012

Honoro Vera Organic 2012 és un vi bio de la DO Jumilla elaborat amb monastrell de 2012 i té un grau alcohòlic de 15º. 

 

 

 TAGS:Marqués de Cáceres Ecológico Bio 2013Marqués de Cáceres Ecológico Bio 2013

Marqués de Cáceres Ecológico Bio 2013 és és un vi bio de la DO Rioja el cupatge conté ull de llebre i graciano de 2013.

Vins i altres digestius

 -

Grappa, conyac, brandi, whisky de malta o armanyac són només alguns dels membres de la nombrosa família dels digestius, begudes venerades per la seva capacitat de col·laborar amb el procés digestiu, principalment degut al seu alt contingut alcohòlic o fins i tot a les herbes o olis que els conformen. Els aficionats a aquestes begudes les anomenen pousse café (després del cafè), degut al moment en que es prenen, i aconsellen servir-les, quasi tots, a temperatura ambient, excepte la grappa, que es pren freda, i el conyac, que s’ha de prendre a la mateixa temperatura que el cos, 36º C. 

Sovint confosos amb els aperitius, motivadors de la gana, els digestius es diferencien pel seu cos, donat generalment per l’alt grau alcohòlic, i el seu caràcter sec i amarg. Tot i això, no només els destil·lats formen part d’aquest selecte grup. També es troben els vins fortificats com el Porto i el Xerès. Aquests vins reben, abans d’acabar la seva fermentació, l’addició d’un volum d’alcohol més gran i, en conseqüència, son generalment dolços. De la mateixa manera, també és possible consumir con a digestius licors secs, del tipus del Chartreuse, Benedictine, Cointreau, Drambuie, Grand Marnier, Curaçao i Frangelico, és a dir, alcohols infusionats amb aromes, sabors o fins i tot propietats, com el Fernet, una popular beguda amarga a base d’herbes carminatives. 

Els digestius, també anomenats ?aigües de vida?, es coneixen per aquest nom per que amb el seu descobriment es va trobar una cura alternativa a les pestes contretes per la ingestió d’aigües contaminades. En canvi, hi ha una altra raó per la que se’ls anomena al mateix temps ?espirituosos?, i és que en la destil·lació del líquid, el que roman sempre és el cor o esperit de la beguda. Aquesta essència s’obté mediant substracció i concentració de l’alcohol i els sabors afegits com taronja, herbes, fruits secs. Aquesta extracció es realitza condensant els vapors del beuratge macerat prèviament escalfat. 

Aquestes aigües miraculoses provenen de diferents orígens i, tot i això, tenen en comú una característica particular: són quasi tots productes destil·lats en petits alambins o calderes. Per això, la seva elaboració exigeix una cura quasi artesanal. Aquest és el cas dels destil·lats de vi coneguts com a conyac, armanyac i brandi, que obtenen les seves denominacions depenent de la zona on es produeixen. Per exemple, el primer i el segon pertanyen a una regió específica de França, i brandi és el nom genèric que obtenen tots el destil·lats de vi de qualsevol altre lloc. Tanmateix, també trobem els esperits de suc de fruites fermentades, com el de prunes o pera. El més conegut d’aquests és potser el de cirera, anomenat Kirsch, o el de poma, denominat Calvados, com la regió on es produeix.

El Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes 2002, el millor vi català en els Premis Vinari

 TAGS:El vi català ofereix una enorme riquesa en forma de regions amb llarga tradició i bodegues noves que aporten dinamisme al sector. Per aquesta raó mereix un premis propis que han culminat en la celebració de la primera edició dels Premis Vinari, on s’ha emportat el guardó Gran Vinari d’Or 2013, el Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes 2002.

La gala final dels premis, realitzada a l’Auditori de Vilafranca del Penedès, ha lliurat 155 guardons en un total de dotze categories que reconeixen les virtuts dels millors vins catalans. El Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes 2002, premi Gran Vinari d’Or, pertany a la DO Empordà i és un vi dolç amb cos que alhora ha guanyat altres categories, com el Vinari d’Or en la categoria vi dolç, ranci i de postres.

La DO Cava ha estat una de les protagonistes dels premis, al aconseguir Vinaris d’Or de les sis categories de vi escumós. D’altra banda, entre els altres Vinaris d’Or hem de destacar com a Millor Blanc Jove per a Llopart Vitis 2012 (DO Penedès); Millor Rosat per a Jaume Grau i Grau Merlot 2012 (DO Pla de Bages); Millor Blanc de pas per Fusta per l’Edetària Blanc 2011 (DO Terra Alta), i Millor Negre de Criança per Nuestra Señora del Portal 2011 (DO Terra Alta). 

 TAGS:Cal afegir que la producció de vins ecològics ha estat força destacada en aquests primers Premis Vinari, doncs han tingut deu categories de premis on el Millor Blanc Jove ha estat per Llopart Vitis 2012 (DO Penedès), el Millor Blanc de pas per Fusta per Bouquet d?Alella Blanc+ 2012 (DO Alella), el Millor Rosat per Jean Leon 3055 Rosé (DO Penedès), mentre que el premi Millor Negre Jove ha quedat desert. 

Els Premis Vinari van començar abans de l’estiu, i han passat per diferents fases, amb quatre tastos eliminatoris en els mesos de juny i juliol i l’últim al setembre. La final s’ha realitzat en una gala l’11 d’octubre.  

El vi de Grècia

 -

Acabada d’arribar a l’itinerari del turisme enològic, Grècia ha destacat per la producció de vins notòriament forts i generosos, en ressonància amb els seus deus mitològics.

Gelosa dels seus grans pensadors, Hellás, la manera en que és anomenada pels locals, és reconeguda al món com el bressol de la civilització i la lògica. Les seves restes arqueològiques, testimonis del passat i de la conquesta romana, reben cada any milions de turistes que ansien de trobar, a cada cantonada, a Plató dissertant a una plaça.

Tot i això, actualment Grècia és no només un dels millors productors d’oli d’oliva del món, pilar fonamental de la seva cuina, si no que també treballa incansablement per a reviure les arrels de les seves ancestrals vinyes. Això li permetrà de saltar a l’escenari turístic com a un interessant destí per als enòfils, degut als seus ?potents? vins negres, els seus frescos blancs, els seus licorosos, considerats excepcionals, i una fulla de ruta que abasta gran part del seu territori.

Es diu que el llegendari poeta romà Virgili, autor de la mítica Eneida, sempre repetia que a Grècia era més fàcil comptar els grans de sorra de la platja que anomenar les seves varietats de raïm. Que fossin potser més de 300 ceps diferents dificultava a Virgili de memoritzar-les. Distribuïdes en 150.000 hectàrees de vinyes, dividides en nou regions, segons va escriure Illias Anagnostakis (integrant del departament d’Estudis Medievals de la Fundació d’Investigació Nacional Hel·lènica a Atenes i del Institut d’Investigació Bizantí) al llibre The Illustrated Greek Wine Book, ?la vinificació d’aquests centenars de raïms és una tradició mil·lenària que precedeix fins i tot l’era bizantina, de manera que la història senyala aquest país com a responsable de l’expansió del cultiu a Europa?.

En temps moderns, però, Grècia semblà voltar-li l’esquena a Bacus i difondre’s al món com a elaborador d’un estrany vi, de sabor fins fa pocs anys considerat desagradable i ordinari, anomenat Retsina (vi blanc perfumat amb resina de pi, avui bastant més valorat). En conseqüència, es coneixen poc els potents, frescos, dolços i secs vins grecs, que des de la dècada dels 70 busquen recuperar el seu lloc al mercat mundial de vins.

Entre els blancs, per exemple, destaquen l’Assyrtiko, que troba la seva millor expressió a l’illa de Santorini; el vi elaborat a partir de Vilana, apreciat principalment a l’illa de Creta; el Roditis, produït a Macedònia, Tràcia i el Peloponès; i els vins Retsina, Moscatell i Savatiana. Entre els negres, l’elaborat a partir del raïm Agiorgitiko, originat a Nemea, al Peloponès, és un dels vins més famosos del país, el mateix que per la seva intensitat de color i sabor penetrant mereix el títol de ?sang d’Hèrcules?. A Grècia, però, també s’elaboren vins amb raïm francès com cabernet sauvignon, cabernet franc (Cotes de Meliton, Macedònia), garnatxa, sirà i chardonnay.

Degustar o tastar un vi

 TAGS:

 ¿Degustar o tastar? En realitat, tots dos són sinònims, encara que potser el primer terme sigui millor acceptat per totes aquelles persones que han estat atretes per una ampolla de vi, que han sentit el plaer de degustar un bon vi i volen aconseguir que l’experiència es repeteixi, sense convertir-se per això en tècnics ni crítics de la famosa beguda. Doncs el terme tastar sol associar-se a experts de la degustació del vi, encara que no necessàriament ha de ser pres d’aquesta forma. 

Hugh Johnson, un expert en el món del vi, deia en un dels seus llibres: 

?Molt vi de bona qualitat, fins i tot gran vi, és desaprofitat. Flueix sobre llengües i a través de goles no sincronitzades amb ell, no receptives davant el que ell pot oferir. Persones preocupades o absortes en una conversa que acaben d’ingerir una forta beguda alcohòlica que ha entumit seu sentit del gust, o han engolit una amanida amb vinagre que s’ha imposat a aquell, que estan refredades o que, simplement, ignoren on rau la diferència entre un vi corrent i un gran vi. Res del que pugui fer un vinicultor eximeix de la necessitat d’un bevedor sensitiu o interessat?.

La degustació és la capacitat de transformar un acte comú, quotidià, en un que sigui més reflexiu, amb un major deteniment en el que s’està fent. Quan es tasta o degusta un vi s’està intentant desxifrar els seus secrets, obtenir en un glop la major informació sobre el producte que ens sigui possible. Els experts en diuen característiques organolèptiques que, entre nosaltres, fan referència a l’aroma, el color, els sabors ocults del vi. 

Quan es visita un celler és possible que se’ns convidi a la sala de degustació, i és probable que cridi l’atenció la seva decoració escassa, la manca d’ornaments o elements capaços de distreure l’atenció. Això és així per una senzilla raó: tots els sentits han d’estar abocats al vi que es degustarà. Fins i tot els degustadors professionals, en general enòlegs, han de concentrar-se al màxim i per això aquestes sales són austeres en mobiliari i decoració. 

Segons els experts en la degustació o tast del vi es presenten diversos factors: l’estímul, la sensació i la percepció. El primer òbviament és el vi a degustar, la sensació és un fenomen subjectiu, depenent de l’estimulació dels sentits, i finalment tenim a la percepció, que és el que interpreta les sensacions. 

Justament l’últim factor, la percepció, és el que requereix d’un aprenentatge, per aconseguir que s’independitzi d’experiències anteriors, que sigui objectiu. És important tenir en ment que la qualificació d’un vi com a ?bo? dependrà d’apreciacions personals, però quan es parla de vi sec o astringent, s’està fent referència a adjectius més objectius, ja que són conceptes que es poden compartir.

Raïm negre, una qüestió de tanins

I seguim parlant de raïm! En aquest cas us esmentem els raïms negres més famosos i suggeridors…

 TAGS:Cabernet franc

Reconegut per la seva elegància i aroma floral, el raïm cabernet franc és cosí del cabernet sauvignon i es conrea àmpliament a Bordeus. A Uruguai s’utilitza per afegir delicadesa en talls a base de cabernet sauvignon i tannat. Elaborat sol, aquest raïm produeix un vi lleuger i suau. 

Cabernet sauvignon

Aquest cep és el més estès al món i quan arriba a la seva òptima maduració s’associa a la grosella negra, mentre que amb falta de maduració desvetlla notes vegetals de l’estil del pebrot de morro de bou verd, i conserves com les olives negres. A la tipicitat del cabernet sauvignon els experts troben notes d’espècies tipus pebre negre o vermell, i identifiquen el seu color amb l’absència de brillantor. Al mateix temps que els seus colors passen dels tons violetes en la joventut al color vermell maó amb el passar dels anys. 

Merlot

Gerd i prunes panses són els descriptors que els tastadors utilitzen per referir-se a aquesta fruita. Sobre madura ofereix notes de xocolata amarga, mentre les violetes són les flors escollides per a esmentar el seu perfum. Aquest raïm forma part essencial en les grans barreges franceses i és fonamental en vins tan reconeguts com el Petrus. En ampolles joves predominen les aromes fresques de fruites vermelles, per això s’inclou en rosats. 

Pinot noir

Es diu que és el súmmum de qualsevol productor i el preferit de tot tastador. Amb nul·la resistència a les gelades, les pluges i la calor, aquesta varietat és de complicada maduració. Amb poca intensitat de color per la baixa quantitat d’antocians i difícil preservació, resultat de l’escassa presència de tanins, el pinot noir ofereix de totes maneres vins joves afruitats i robusts vins de criança. Les seves aromes i sabors s’associen amb mores i cireres, mentre l’olor és generalment de herba tallada, te negre i cuir. 

Sirà, syrah o shiraz

Gerd i mora fresques, prunes panses i codonyat, pebre negre, cuir i fins i tot quitrà són els descriptors que identifiquen aquesta varietat típica de França, que avui troba la seva màxima expressió a Austràlia. 

Tannat

Reconeguda al Riu de la Plata com cep insígnia, aquesta varietat posseeix fulles de mida mitjana verd fosc i el seu fruit és violeta fort, gairebé negre. En vins joves se l’associa amb gerds, codonyat i figues, que esdevé en un intens aroma a cuir, amb una marcada astringència producte del seu alt percentatge de tanins. 

Ull de llebre

El raïm ull de llebre, també anomenat tempranillo, tinta del país o tinta roriz, és clau en la majoria dels vins espanyols. No és usual trobar aquest cep en vins monovarietals fora d’Espanya perquè, malgrat que produeix un vi acolorit, la seva acidesa és molt baixa i és pobre en tanins

Malbec

Denominada cot a França i de fruit negre, se’l reconeix per la seva densa coloració gairebé negra. Adoptada pels argentins com cep negre insígnia, aquesta varietat pot convertir-se tant en vi jove, com en un de guarda perllongada o un vi rosat, i sempre reflecteix aromes similars als de la cirera o la grosella negra i perfum de violetes. En vinificació negra, ofereix també notes especiades de l’estil de l’anís o la regalèssia.

Vins rosats

 TAGS:Després de segles de marginació, el vi rosat va emprendre el seu camí cap a l’èxit en el segle XXI. Segons els historiadors, va ser el primer vi que va fer l’home a l’antiguitat, i el seu caràcter tan venerat per grecs i egipcis va radicar sempre en la brillantor del seu color.

Producte del desconeixement de tècniques de vinificació, en aquella època els raïms es trepitjaven, premsaven, per separar el líquid de la pell i llavors de la fruita, i després es posava el líquid en gerres, es fermentava i es bevia. Des de llavors, el vi al món va ser rosat, fet curiós si es pensa que, en l’actualitat, la seva producció representa únicament un nou percent del consum total d’aquesta beguda.

Els francesos, famosos no només pels seus blancs i negres sinó també pels seus rosats, principalment aquells elaborats en regions com Provença i Bordeus, van dir sempre que aquests vins anaven bé amb qualsevol menjar, i així els promocionen: “rosé-qui-va-avec-tout “. Encara que en realitat no totes les preparacions reben aquestes ampolles com la seva combinació perfecta, es van convertir en indispensable durant l’estiu. Potser això respongui a la frescor que brinda prendre aquestes ampolles, pel seu sabor lleugerament àcid i afruitat.

Es diu que els rosats són negres despullats d’agressivitat, però amb aromes i sabors típics del raïm amb que han estat elaborats. Són el resultat de la vinificació de raïm negre, però els rosats es diferencien dels negres en funció del temps en que la fruita ha estat en contacte amb la seva pell i les llavors. En el primer cas, els raïms són collits per després ser macerats en tancs, en generalentre sis i dotze dies. En el segon, en canvi, el temps de contacte no supera habitualment els tres dies, i fins i tot, de vegades són tan sols unes hores.

Aquest procés busca extreure el contingut tànnic, associat habitualment amb una sensació d’astringència a la boca, i matèria colorant, entre d’altres compostos presents en l’embolcall del raïm.
A vegades genera confusió la classificació d’un vi en claret o rosat, i és fàcil d’aclarir ja que per al vi claret la fermentació es fa juntament amb les pells, d’una forma similar que per als vins negres, i en els segons el procés de fermentació es porta endavant sense la participació d’aquests.

Hi ha diversos mètodes d’elaboració dels vins rosats, en general es destaquen tres d’ells, els que explicarem en un pròxim lliurament al bloc d’Uvinum.

Vins de Borgonya

 TAGS:Els vins francesos compten amb una antiga tradició en els cultius de la vinya, l’origen de la qual es remunta al segle II de la nostra era i va ser desenvolupada durant l’Imperi Romà. No hi ha dubte que és part fonamental de la cuina francesa, i les seves marques han aconseguit un reconeixement mundial i que la seva qualitat sigui marca registrada. 

Precisament, una de les regions més famoses d’acord amb aquesta tradició és la de Borgonya, que és una regió vinícola a l’est de França, que s’estén al llarg de 250 quilòmetres des del nord de Chablis fins al sud de Mâconnais. Cal destacar que els seus vins, juntament amb el vi de Bordeus i el xampany, es troben entre els més prestigiosos del món. 

Els vins que produeix Borgonya són vins negres, que es realitzen a base de raïm pinot noir i gamay, i vins blancs, que es realitzen a base de ceps de chardonnay i aligoté. També es produeixen petites quantitats de vi rosat i vi escumós. Tota aquesta producció en 25.800 hectàrees, que aconsegueixen produir prop de 1.500000 hectolitres de vi de Borgonya. Aquesta zona comprèn quatre àrees de producció, de nord a sud: les vinyes de Yonne, les de la Côte d’Or, la Côte Chalonnaise i les de Mâconnais

Una dada a tenir en compte és que a les vinyes de la Côte d’Or es troben els vins més famosos i costosos de tota la Borgonya, com el ?Grand Cru?, el ?Premier Cru? i el ?Village?. I més al sud està la regió de Beaujolais, que és famosa pels seus vins negres fruiters fets amb raïm gamay

Quant als raïms blancs, el més comú és el chardonnay, amb el que es produeixen els vins de Chablis, Mâcon i la Cote d’Or. Tots són realitzats amb un 100% de raïm chardonnay, prou vigorós i aromàtic en la seva joventut, però que guanya amb un envelliment de 2 a 4 anys. 

I sobre raïm negre, per exemple, la producció de Cote d’Or es basa en el raïm pinot noir, mentre que el raïm gamay es produeix en el Beaujolais. Una altra dada per als amants del vi és que el pinot noir és el principal raïm negre de Borgonya, conreat pels gals abans de la conquesta romana. 

Com es pot veure, la qualitat i la excel·lència a la Borgonya són prioritat, així com en els seus vins i tradició vinícola, una de les més importants del món. Només queda delectar-se amb els seus vins!