Etiqueta: vins

El celler a casa

Com fer-se un petit celler a casa

 TAGS:cellerQualsevol aficionat al magnífic món del vi ha pensat alguna vegada en muntar un petit celler a casa, i no només perquè vulgui tenir a l’abast en qualsevol moment bones marques en perfecte estat, sinó també perquè així pot comprar vi en condicions avantatjoses: s’adquireix sense haver acabat el seu envelliment i després es deixa que finalitzi la criança a casa, quan el seu valor al mercat s’hauria multiplicat.

No obstant això, el problema sorgeix amb les instal·lacions domèstiques: el més freqüent és que no es disposi d’un espai adequat, pel que es recorre a solucions d’emergència que no fan altra cosa que fer malbé el vi que amb tanta cura i interès es vol conservar.

Només maduren bé els vins que s’hagin elaborat per l’envelliment, és a dir, de res servirà guardar un vi jove durant anys en un bon celler, gairebé segur que quan es vagi a beure s’haurà espatllat. Els vins que es poden guardar són els criances, reserves i grans reserves, que ja han madurat en bótes de fusta i en ampolles prou com perquè continuïn fent-ho després en els cellers particulars.

Per aconseguir-ho, l’espai destinat a guardar vins ha de reunir unes condicions: mantenir una temperatura constant, que no oscil · li més enllà dels 8°C als 18°, amb una mitjana ideal de 12°C tot l’any. Si puja la temperatura, els vins blancs experimenten fermentacions secundàries i els negres acceleren el procés d’oxidació. Per contra, temperatures inferiors enterboleixen el vi i alteren el seu color. Per això és fonamental tenir un termòmetre per controlar en tot moment.

Aconseguir un ambient prou humit: la humitat de l’aire no només no perjudica la correcta conservació i envelliment del vi, sinó que és necessària, però també és important que no sigui excessiva, perquè en aquest cas, ha d’abonar l’aparició de floridures i els vins adquiriran un característic olor a humitat. L’ideal és que no baixi del 80% perquè la sequedat afecta els suros, que encongeixen i deixen entrar l’aire.

Aïllar de sorolls i olors: encara que el vi no “escolta”, les vibracions i els sorolls li perjudiquen enormement, perquè l’agiten i produeixen importants alteracions organolèptiques. Els ampollers han d’estar aïllats de la nevera o de qualsevol aparell amb motor. A l’habitació que serveixi de celler, no s’han de realitzar treballs que produeixin sorolls o vibracions. Respecte a les olors, també penetren en les ampolles, per això, no es pot guardar el vi al costat de substàncies com pintura o gasolina, ni prop d’aliments que desprenguin aromes fortes, per exemple, el formatge o el pernil.

Convé assegurar-se que hi hagi prou ventilació, perquè l’aire es renovi. Assegurar l’absència de llum: el vi es fa malbé si està exposat molt de temps a la llum, per això, la del celler ha de ser molt tènue, perquè si no, es produeix una oxidació molt ràpida que els experts reconeixen després quan tastar el vi i denominen “gust de llum“.

Disposar les ampolles en horitzontal: el vi ha reposar en posició horitzontal perquè el suro estigui sempre humit, el més pràctic és apilar les ampolles, procurant que no calgui moure moltes per trobar la que anem buscant. Per aquesta raó l’ordre és fonamental.

La temperatura ideal per beure un vi

 TAGS:temperatura del viLa temperatura del vi és un tema de llarga data i de molta controvèrsia, com és de domini popular el vi blanc es pren més fred que el vi negre, però quina és la temperatura exacta per poder gaudir el vi en tota la seva esplendor?, tractarem de diluir aquest i altres interrogants a continuació.

Usualment els vins són guardats en soterranis o llocs freds de la casa, llocs que podrien arribar als 11 graus centígrads, tenint en compte que la temperatura ambient normal fluctua entre 18 a 25 graus centígrads. Aquests detalls climatològics encara compliquen més ja que tot dependrà d’on es trobi i en quina estació de l’any estigui, el ventall de diferents climes s’obre en una infinitat d’alternatives que fan impossible tenir una temperatura exacta. De tota manera, sempre és recomanable utilitzar termòmetres de vi per comprovar la temperatura exacta.

La temperatura en els vins negres

Els vins negres s’han beure en el que anomenen temperatura ambient, és a dir, entre 16 a 18 graus centígrads, aquesta temperatura ajudarà a guardar el sabor, aroma i cos del vi.

No obstant això:

Si el vi negre en qüestió és jove la temperatura ideal serà més baixa, entre 12 a 15 graus centígrads, així podrem assaborir la seva frescor, i algun matís floral o fruiter si en té.
Si el que té a les nostres mans és un vi de criança, la temperatura ideal ha d’estar entre 16 a 18 graus centígrads, així apreciarem el seu buquet de la millor manera.
Si el vi és de grans anyades podria beure fins a 20 graus centígrads, aquí dependrà molt el tipus d’origen del vi.

La temperatura en els vins blancs

Els vins blancs definitivament es gaudeixen millor freds, més que els vins negres. Però com en el cas dels vins negres, hi ha algunes varietats específiques de vins blancs. Si el vi blanc que anem a beure és un vi blanc jove, l’ideal és gaudir per sota dels 10 graus centígrads, fins a 7 o 8 graus és l’ideal, així ressaltarem seus aromes, sense arribar a despullar la seva acidesa o el gust de alcohol.

Si el vi blanc és semisec podríem prendre fins a 6 graus centígrads, destacarem així la seva suau dolç i el seu sabor fruiter. Els vins blancs fins es gaudeixen molt bé en 10 graus centígrads, entre ells podríem anomenar els vins manzanillos.

Cal destacar reben els vins rosats, aquests han de beure preferiblement per sota dels 8 graus centígrads mai menys dels 6 graus. Els caves són recomanables beure’ls entre 5 a 7 graus centígrads.

Com llegir una etiqueta de vi

En una ampolla de vi hi ha molta informació a interpretar. L’etiqueta del vi és una de les parts més importants, és – juntament amb la contraetiqueta, el tipus d’ampolla, la càpsula i el tap – com la matrícula del vi, el seu senyal d’identitat. En ella, a més de gaudir del seu disseny (marca distintiva i comercial), podràs esbrinar els elements més importants del vi en qüestió: el/els raïm/s, el productor o celler i l’anyada.

 TAGS:etiqueta,etiqueta de vi,vi

  • El raïm, ja que immediatament pots decidir si és el tipus de vi que vols beure.
  • El productor/celler/enòleg, perquè alguns són molt bons i altres no tant.
  • L’any de la collita a causa que alguns són millors que altres en funció de les circumstàncies climatològiques que va patir la vinya (en un restaurant, per exemple, jo sempre faig que l’any de verema que em serveixen és el que vaig ordenar – pot ser més car o no tan bo).

A més de aquestes 3 informacions, descobriràs: el seu grau alcohòlic, el volum contingut, la identificació i localització del celler, el registre embotellador, la seva denominació d’origen i els registres de sanitat i d’exportació, essent expressament prohibit que l’etiqueta inclogui qualsevol dada que indueixi a equivocació.

Respecte a la contraetiqueta del vi, és on sol aparèixer el segell oficial del Consell Regulador de la Denominació d’Origen, una nota de tast, suggeriments de servei o maridatge i el període d’envelliment del vi: criança, reserva o gran reserva.

I és que llegir una etiqueta de vi pot ser tan fàcil com llegir l’alfabet o tan difícil com intentar desxifrar un idioma estranger, tot depèn de qui és l’etiqueta i d’on prové. Desentranyar els misteris que tanca una ampolla de vi abans de ser oberta, llegint la seva etiqueta, dóna per escriure un llibre, però intentem proporcionaos les claus més importants.

Les etiquetes del Nou Món tendeixen cap al plantejament de “això és del que es tracta”, amb la varietat de raïm o barreja clarament etiquetats, el productor, on es van conrear el raïm i el contingut d’alcohol fàcilment a la vista. En els vins del Vell Món tenen fama de “emmascarar” informació clau, però això no és així en absolut. Si saps el que busques, pots desxifrar la informació de l’etiqueta pertinent amb molt poc esforç. En lloc de la varietat, el lloc és la peça principal d’informació en l’etiqueta del vi – d’on és el vi. Els vins del Vell Món són vins d’una modificat molt en el seu terrer (terroir), no necessàriament en el raïm específica, de manera que si coneixes la regió, llavors també tindràs la informació de les possibles raïms que es van obrir pas a l’ampolla .

Us deixo alguns exemples que he trobat d’interpretació d’etiquetes de vins d’altres països (en anglès): Itàlia, Alemanya, França (Borgonya), França (Alsàcia), Nou Món … Tens més exemples? Dubtes sobre això? Espero els vostres comentaris. 😉

Uvinum, l’origen

Nico Bour, el nostre CEO, ja t’anunciava que Uvinum va sorgir d’una conversa a través de Facebook, de la xarxa social més coneguda, utilitzant la Web 2.0 des del principi. Però t’agradaria descobrir el que ens vam dir exactament en els primers missatges els fundadors de Uvinum? Només has de seguir llegint.

Un projecte

Nico Bour: “9 desembre 2008 a les 16:37 h.

Hello boys,

Tinc una mica de morro, però ho comento.
Si us interessa parlar d’un projecte personal al qual dono voltes em dieu … no és que vulgui ser misteriós però hi ha possibilitats interessants … 🙂 És un projecte de molt interès des del punt de vista SEO però tb molt Web 2.0 i amb model de negoci clar i important. Hi ha un bon competidor en aquest mercat però encara ho considero bastant “verge”.
Doncs res, deixo de ser misteriós 🙂

Ja em dieu alguna cosa.

Ciao!!
Nico

Albert Garcia & Albert López: “9 desembre 2008 a les 17:45 h.

Ep nano, aquí els dos Alberts. 🙂

Doncs així a “bot” … com tu dius, sona “misteriós”, sí que és cert. 😉

Bé, ja saps que ens apuntem a una ronda d’aspirines, i si la cosa va per on dius … doncs gairebé segur que ens pot interessar. Si ens expliques una mica més … podrem dir-te amb més seguretat. Estem intrigats.

Nico Bour: “9 desembre 2008 a les 18:55 h.

Ok tiu, ja sé que no he estat molt clar. Sóc transparent pq de tota manera les idees no serveixen per a res sinó s’executen.

Primer ens situem: el món del vi (ja pinta bé no??). El conec bastant bé (o molt bé) pq a la meva família som productors de vi des de fa ja més de 150 anys. La meva família treballa full time en la nostra propietat a França i des de sempre he viscut en aquest món, el que em permet tenir una idea aproximada d’un sector i sobretot contactes en diversos països i un possible assessor que és el meu pare (que té més de 30 anys d’experiència en el sector), que sempre poden servir per a moltes coses (encara que jo a ell no li he dit res … encara).

El fet és que estem en una societat en la qual l’oci i el plaer de la vida tira cada vegada més, però en el cas del vi passa que a la gent li encanta el vi però té poca idea, o molt poca per no dir una altra cosa. És un sector en el qual hi ha grans companyies (…) que controlen bastant i són molt conegudes de cara al públic però hi ha milers de productors a cada país que no es coneixen, excepte els entesos, i que són difícils de recomanar pq no es té accés a ells (i la gent les valora per la seva marca però no sap del producte). Però qui diu productes de vi o grans companyies diu també oficines de turisme o restaurants amb la seva carta de vins, cellers …

El fet, i ho veig en el meu sector amb Tripadvisor que és el rei de les recomanacions d’hotels, (i això ho sabeu molt bé) és que recomanar i valorar productes per part dels usuaris cada vegada serà més important i més valuós a nivell de continguts. L’UGC és factor clau i ho seguirà sent cada vegada més amb el tema de la reputació i la confiança (els fullets ja no serveixen). Si a aquest fet li sumes una grandíssima capa social per crear-te el teu celler virtual, els teus wish list de vins que voldries tenir, … conèixer altres amants del vi i realitzar quedades, muntar grups de discussió, convidar enòlegs o productes de vi perquè parlin amb els usuaris … etc, hi ha grans possibilitats i lògiques dins d’un sector en el qual hi ha molt de passió i de plaer.

(…)

És un sector en el qual hi ha ja alguns competidors que són molt forts en ecommerce (…) però en el mix “recomanació + comunitat” veig possibilitats (…). Hi ha una oportunitat per fer alguna cosa molt potent pq és un sector que ha d’anar a molt més en web. (…). Tb té opcions interessants en temes de mòbil pq m’estic imaginant a algú en un super o en un restaurant veient vi i no sap si és bo o no (es connecta via mòbil a la pàgina i automàticament amb les recomanacions i valoracions li resol el dubte).

Ho he resumit una mica ràpid però perquè així us feu una idea més clara.

Ja em comenteu que opineu … amb calma això sí. Crec que és una gran combinació de projecte de comunitat, de SEO i que pot tenir una gran marca per si mateix i ben fet només pot triomfar. (…).

Ja no dic més, que aquest missatge és llarguíssim jejejejeje.
Ciao!!

Nico

I a partir d’aquí, et pots imaginar: quedem un dia per comentar-ho amb més calma (i amb unes copes de vi pel mig, ja de pas) i així hem anat entrant en detalls que han canviat el concepte inicial que vam tenir a través de Facebook. S’acosta el llançament, aviat podràs descobrir què és Uvinum (en català) i compartir amb nosaltres la passió pel vi. T’apuntes?

www.uvinum.cat

Comprar vi per Internet

 TAGS:vi,comprar vi,comprar vi onlineComprar vi per internet és una cosa que sorprèn encara a més d’1 usuari. Molts coneguts meus, amants del vi i compradors habituals en vinoteques o supermercats, em diuen que mai han comprat vi per Internet. Dins la nostra tasca del dia a dia a Uvinum, hi ha la de divulgar la nostra experiència i de predicar sobre els avantatges que té la Xarxa sobre canals més tradicionals.

Comprar vi per Internet és ja una realitat. En els US, ja representa més del 8% del mercat B2C, el equival a més de 2.000 milions de dòlars. A Europa, les vendes de vins per internet creixen any rere any més del 10% encara que si que és cert que a Espanya, els consumidors no han sabut veure (i les empreses probablement no hagin sabut educar bé a l’usuari) els avantatges comoditats de comprar a Internet.

Per això, crec que és bo fer un procés de reflexió sobre quins són els elements claus a l’hora de decidir-te per comprar 1 vi en un celler o supermercat per exemple. Nosaltres hem fet diversos brainstormings amb gent del sector (i gent que no ho són) i aquests són els elements que més destacaven a l’hora de prendre una decisió parar comprar un vi:

  • rebre una recomanació
  • el preu i la relació qualitat/preu
  • la completa informació sobre el vi
  • la marca
  • descobrir un vi
  • disseny/packaging
  • marca del vi
  • raïm
  •  i DO (denominació d’origen)

A tot això, jo afegiria:

  • l’amplitud de catàleg
  • recomanacions no influïdes per un interès comercial per comprar aquest vi Vs altre
  • la comoditat de poder comprar el vi quan vols (a la feina, a casa, ….)
  • rebre recomendacions personalitzades
  • poder comparar preus entre diverses botigues i decidir pel millor preu

Si consum tots aquests elements, tots ells es troben com a clars arguments per comprar vi per la xarxa. Internet ofereix totes les opcions aquí exposades però malauradament, comprar vi per internet no és una realitat massiva a Espanya a dia d’avui. A què esperem perquè sigui així? Si en el món del viatge, Internet ja representa més del 25% de les vendes donades les clares avantatges (sobre una agència de viatges tradicional) que això suposa, com no serà el mateix amb el vi?

A més, hi ha diverses botigues en línia a Espanya que estan realitzant un fantàstic treball com: Vila Viniteca, Aporvino, Grau Online, Ecomprarvino, etc … i altres a l’estranger com Wine.com, Chateauonline, 1855.com … Totes elles han demostrat al llarg del temps la seva qualitat com a servei i el seu avantatge com a canal de venda.

D’altra banda, quan parlo amb gent sobre el tema de la venda en línia de vins i les possibles desavantatges de la xarxa, alguns em comenten:

És que a Internet el vi no es pot tastar …

I és veritat, a la Xarxa no es pot tastar. Però potser pots en un supermercat o en la gran majoria de les vinoteques?

Al final cada espai de venda té els seus avantatges, com les poden tenir botigues especialitzades, vinoteques, supermercats, etc … L’única cosa important és difondre la cultura del vi i el consum responsable per compartir la teva família o amics.

L’origen del vi

Existeixen 2 mites sobre els orígens de la fermentació. El primer és que la cervesa va ser “inventada” o més exactament, descoberta, per casualitat. El segon, que el vi va ser també un accident. És molt poc probable que, donat l’elegantment senzill i alhora tan complex procés d’elaboració de cervesa, la cervesa no fos més que una ensopegada. El mateix passa amb el vi, encara que és probable que els nostres avantpassats observessin com els sucs de fruites canviaven quan es deixaven descompondre o podrir en certes condicions.

El perquè és poc probable que el descobriment del vi fos un accident es deu al descobriment de les llavors de raïm, que es troben en abundància en les parts baixes de Geòrgia – el de Rússia. Les llavors han estat datades amb carboni i s’estima que tenen al voltant de 7.000 anys d’antiguitat. El que fa que aquestes llavors siguin excepcionals no és només la seva abundància, sinó la seva forma. Les llavors que s’han reunit per al cultiu difereixen de les llavors silvestres en forma i informació genètica.

Totes les varietats modernes de raïm conreades són hermafrodites, o tenen les característiques d’ambdós sexes. Això és perquè els nostres parents de l’Edat de Pedra tardana collien només vinyes femenines. Les vinyes, quan es deixen per si mateixes, tenen mascles i femelles. Les femelles porten la fruita, mentre que els homes pol·linitzen. Quan l’home primitiu va arribar a escena va salvar les plantes femenines i va reduir les mascles. Amb el temps, només les vinyes hermafrodites van poder sobreviure. Una de les supervivents dels experiments amb el vi de l’home primitiu es diu vitis vinifera, que és l’espècie de la qual van sorgir el raïm de vi. La gent d’aquestes primeres èpoques va estar prou atenta per destacar aquest tipus de raïm per seu alt contingut de sucre. Sense sucre, no hi ha vi.

Per què la fermentació no va ser un accident? Això està obert a discussió, però el vi, com la cervesa, no podria haver arribat a existir sense coincidir certes condicions. Juntament amb el sucre és necessari que hi hagin els llevats, i els que els primers raïms tenien a la seva pell, aparentment tan a l’atzar, i en els seus molts tipus haurien de ser llevats d’origen natural. Ara sabem que alguns d’aquests llevats d’origen natural no són molt bons per al vi i només poden portar a la fermentació com a molt, però que probablement va ser prou per aconseguir que l’home primitiu arribés fins on havia d’arribar, que, d’acord als primers escrits sobre el vi, va ser el lloc dels déus.

8 beneficis del vi negre per a la salut

 TAGS:beneficis,vi negre,salut
El vi és una de les begudes alcohòliques més antigues del planeta. La seva història s’estén per milers d’anys, i encara que beure en excés de qualsevol beguda alcohòlica provoca gran quantitat de problemes relacionats amb la salut en lloc d’aportar beneficis, la investigació actual suggereix que una copa de vi negre cada dia pot proporcionar alguna cosa més que una mica de relaxació.

? Reducció del risc de mort per a gairebé totes les causes: Els investigadors europeus suggereixen que el consum diari moderat de vi negre (22-32 g d’alcohol) té un efecte protector sobre la mortalitat per qualsevol causa. Segons els estudis de França, Regne Unit, Finlàndia i Dinamarca, el consum moderat de vi és més beneficiós que el de cerveses o altres begudes espirituoses.

? Tabaquisme: Fumar molt entorpeix seriosament la capacitat natural dels vasos sanguinis per relaxar-se, o la vasodilatació. El vi negre, amb o sense alcohol, disminueix l’efecte nociu del consum de tabac en l’endoteli – capa de cèl·lules que proporcionen una reducció de fricció en el revestiment dels vasos limfàtics, els vasos sanguinis i el cor.

? Malaltia del cor: Un dels més coneguts i estudiats beneficis del vi negre és el seu efecte protector del cor. El consum moderat i regular de vi negre pot ser un preventiu contra la malaltia cardíaca coronària. Els científics creuen que el vi negre redueix el risc de malaltia coronària mitjançant la reducció de la producció de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) i impulsió de lipoproteïna d’alta densitat (HDL).

? Coàguls de sang: El vi negre produeix una acció anticoagulant, o antitrombòtic. Els consumidors esporàdics o moderats de vi tenen un nivell de proteïna fibrinógena que promou la formació de coàguls de sang.

? Aterosclerosi: El vi negre pot prevenir la iniciació i progressió de l’aterosclerosi (enduriment de les artèries). L’aterosclerosi s’inicia quan els vasos sanguinis comencen a perdre la seva capacitat per relaxar-se. Tant l’alcohol com els polifenols presents en el vi negre semblen favorables a mantenir els vasos sanguinis saludables mitjançant la promoció de la formació d’òxid nítric (NO), substància química fonamental i factor de relaxació que juga un paper important en la regulació del to vascular .

? Hipertensió: El consum excessiu d’alcohol es considera generalment un factor de risc per a la hipertensió. No obstant això, hi ha algunes proves dels efectes favorables del vi negre sobre la pressió arterial. Dues copes de vi negre (250 ml), juntament amb el menjar, baixa la pressió arterial després del menjar en persones hipertenses.

? Càlculs renals: La ingesta de vi negre redueix el risc de formació de càlculs renals.

? Malaltia d’Alzheimer: El consum moderat de vi es correlaciona amb un menor risc per a la malaltia d’Alzheimer. Els investigadors van trobar que el resveratrol, un polifenol del vi negre, produeix efectes neuroprotectors.

Així, mentre que la meva conclusió no inclou una declaració genèrica dient a tots que s’ha de beure vi cada dia, pot valer la pena provar si la teva situació actual encaixa com situació de risc per a qualsevol dels punts anteriors. Tots a comprar vi! 😉

Els 10 mites del vi

Mites i llegendes urbanes ens enganyen contínuament. Fins a la degustació de París el 1976, el mite que França era l’únic país que podria produir vins d’alta qualitat vivia en la ment de enòfils. Encara que és possible que riguis dels mites que segueixen, algunes persones encara estan enganyades per ells. Tractarem d’aclarir les coses.

 TAGS:mites,vi

10. La fruita utilitzada per descriure el vi va ser utilitzada en fer-ho
Si no estiguis comprant un vi elaborat amb una fruita diferent del raïm, està fet a partir de la varietat de raïm a l’etiqueta, i no a base de les fruites que s’utilitzen per descriure (per exemple, cirera negra, maduixa, kiwi). És comparable als sabors artificials, és a dir, tenen un gust similar al que es copien, però no contenen l’ingredient real. Així que quan vegis “tocs de gerds, cirera i vainilla” en l’etiqueta, el productor simplement descriu com sap el vi en similitud a aquests components, que no van ser realment utilitzats en la producció del vi.

9. Cal una copa de vi diferent per a cada tipus de vi
De nou, aquest és un mite que va ser desacreditat fa molt de temps. Necessites un got en forma de tulipa o una copa amb els extractors cap a la part superior per concentrar l’aroma al nas, però les formes diferents de col · locar el vi a les diferents àrees de la llengua o per airejar el vi més ràpid no són necessàries . Aconsegueix un bon conjunt de copes (Riedel Ouverture Vi negre, Zinfandel o unes sense tija O Riedel) i guarda l’espai al teu armari!

8. No pots envellir vins segellats amb un tancament diferent
De fet, les dades mostren que els taps de rosca, o twist-off com es diuen de vegades, són més consistents en el segellat de vi que el suro. Un estudi, citat a la revista Wine Spectator de 31 de març de 2005 a les pàgines 59-60, va trobar que els taps de rosca permeten 0,001 centímetres cúbics d’oxigen per dia de mitjana, enfront dels taps que permetien de 0,1 a 0,001 centímetres cúbics d’aire entrar en una ampolla de vi. De fet, 7 de les 35 ampolles segellades amb suro permetre 0,1 cc! Això significa que els twist-off són més coherents i deixen entrar menys oxigen amb el temps, el que resultaria en més envelliment d’ampolles. A la indústria del suro li agradaria que creguessis el contrari, però no ho compris, les tapes roscades són aquí per quedar-se i no tindràs problema en deixar que aquests vins envelleixin.

7. Bordeus, Borgonya, Xampanya, Jerez i Porto són les varietats de raïm
Gràcies a un sistema d’etiquetatge confús des d’Europa es tracta d’un error comú que fan els consumidors de vi. Ciutats de França, Espanya, Itàlia i Portugal, entre d’altres, limiten la producció de varietats de raïm en la seva àrea. Perquè un celler rebi l’aprovació legal i l’etiqueta del seu vi, ha de fer en la forma que mana l’organització que supervisa la producció allà. Això vol dir que “xampany” no és una varietat de vi, sinó el lloc on es fa una mica de vi escumós. Vols fer un vi no escumós a la regió de Champagne i cridar Cabernet Sauvignon escrivint a l’etiqueta? No es pot. El mateix amb el Bordeus, que és una barreja de diferents varietats de raïm vermelles, Borgonya, que és principalment a partir de Pinot Noir, i el Porto, que es fa de diferents varietats de raïm vermella i blanca.

6. Maridar el vi blanc amb peix o pollastre i el vi negre amb carn vermella
Encara que aquesta és la resposta més comuna a “amb quin vi hauria aparellar els aliments”, és incorrecta. La millor manera de maridar el menjar i el vi és per anàlisi dels sabors del menjar i els sabors del vi. Per exemple, si vas a rostir el peix de la temporada amb una mica de sal, llimona i mantega, decidir-te per un Sauvignon Blanc agradable amb notes de cítrics, o un Chardonnay amb sabors a mantega seria un gran treball. No obstant això, si el salmó serà cobert amb salsa de móres, seria més adequada l’elecció d’un vi negre afruitat com un Pinot Noir, Merlot, o fins i tot un Syrah. El millor que pots fer és llegir la descripció de l’etiqueta dels vins i després emparellar amb el seu semblant. També és útil comprendre que els vins amb tanins ferms funcionen millor amb plats salats, o que els vins àcids necessiten d’un plat amb una mica d’àcid, o que el menjar picant com funciona millor és amb vins amb una mica de sucre residual i no un nivell elevat d’alcohol. Només recorda que no hi ha regles estrictes i ràpides per això.

5. Els amants del vi són esnobs
Només les persones que viuen a Napa o de Bordeus són … No, estic fent broma. En realitat, els amants del vi més seriosos són els estudiants del mateix i tenen els peus a terra. És la gent que emmascara la ignorància amb arrogància la qual ha de vigilar. Els veritables amants del vi continuen apassionadament la seva educació vinícola, i estan disposats a compartir els seus coneixements i una copa amb qualsevol persona interessada.

4. Pots discernir la qualitat del vi mirant les llàgrimes que deixa a la copa
Neguitosa la teva copa, la deixes reposar i observes que una fina capa transparent s’ha enganxat a l’interior del vidre, i comença a gotejar cap avall. Algunes vegades conegut com les llàgrimes, es tracta simplement d’una petita quantitat d’alcohol i aigua que s’adhereix a la superfície del vidre, llavors l’alcohol s’evapora i l’aigua degota de tornada a l’interior de la copa Per què? L’aigua és un component principal del vi i l’alcohol s’evapora molt més ràpid, així que quan deixes la copa, l’alcohol s’evapora i la tensió superficial de l’aigua augmenta provocant la formació de gotes d’aigua de les que pren el control la gravetat . Això no és una mesura de la viscositat o la qualitat del vi, així que no et preocupis.

3. Beure vi negre a temperatura ambient, i els vins blancs refrigerats
Encara que aquesta idea no és necessàriament dolenta, la interpretació gairebé sempre ho és. Molts veuen això com que s’ha de deixar el vi negre al taulell perquè pugui arribar a la temperatura ambient actual, i que el vi blanc cal obrir acabat de treure de la nevera. La veritable idea darrere de la temperatura ambient per al vi negre estava a uns 60 graus Fahrenheit, la temperatura típica d’una “sala” quan es va popularitzar aquesta dita. Molts professionals estan d’acord, la millor manera de gaudir del vi, si no tens el luxe d’un dispositiu d’emmagatzematge amb temperatura controlada, és posar els teus vins negres a la nevera durant uns 5 a 15 minuts abans de consumir, els vins blancs voltant de 20 – 30 minuts. Si emmagatzemes teu vi a la nevera, treure els blancs durant almenys 15 minuts abans de servir, els negres, almenys 30. Un cop més, no és una ciència exacta, però en general està buscant al voltant de 60 graus Fahrenheit en un negre, una mica inferior per un blanc, i encara una mica més fred per a tot el escumós. Alguns sostenen que els matisos no s’observen en els vins blancs que estan massa freds, que és el que.

2. Tots els vins milloren amb l’edat
En realitat, un nombre molt petit dels vins tenen l’estructura adequada per suportar l’envelliment. La majoria dels vins es fan amb la intenció d’obrir-se dins de pocs anys. La petita quantitat de vins que reuneixen la majoria de trofeus de la premsa són els que s’han construït durant més temps d’envelliment, i la majoria de la gent ni tan sols compra aquests vins. Així que si has estat guardant Zinfandel blanc des de fa 10 anys perquè creus que és cada vegada millor, pot ser que vulguis reduir les teves pèrdues ara. (Pots dir Re-regal?)

1. Olorar el suro en un restaurant et dirà si el vi és dolent
El suro fa olor de … bo, a suro, i no et donarà una indicació de la qualitat del vi. És el vi el que desitja l’olfacte, el suro només s’ofereix per a un examen ràpid. Què has d’estar buscant quan l’hostaler et mostra el suro? Si estàs comprant una costosa ampolla, la cosa més important que es vol evitar és el frau, i si estàs en un restaurant de renom, que compraran de fonts fiables, però de nou, aquesta és només una precaució. Apareix el nom del celler, el logotip o informació d’altres marques en el suro? El suro ha estat danyat, compromès, va permetre la filtració d’alguna manera? Si és una ampolla més cara, l’any estampat al suro coincideix amb la collita del vi?

Maridatge de vins: 5 consells bàsics

El maridatge de vins pot semblar una tasca aclaparadora si ets amfitrió d’un sopar. Els entusiastes del vi i els experts han dominat durant anys la capacitat de vincular un determinat plat amb un vi suculent. Però en realitat, el maridatge de vi no és equivalent a la ciència moderna dels nostres dies. Tot el que necessites són algunes pautes bàsiques sobre el vi per crear una harmonia de sabors en la teva propera celebració. Gaudeix d’aquests consells de maridatge de vins!

Abans d’abordar la tasca de decidir quin vi triar, és important entendre els sabors que es troben naturalment en el vi. L’elaboració del vi és un procés molt detallat i una part vital d’aconseguir l’essència es troba en diferents varietats de raïm. Els sucs de raïm que es premsen en les primeres etapes d’elaboració del vi es combinen amb el llevat per produir alcohol i diòxid de carboni. És durant aquest procés de fermentació, on els sabors d’un vi s’extreuen i es desenvolupen.

Encara que els fabricants de vi s’enorgulleixen de la complexitat dels vins que produeixen, els vins tenen sabors molt bàsics, per començar, depenent del tipus de raïm utilitzat. El vi pot ser dolç o agre de sabor, i es classifica generalment més tard com vi “àcid”. Altres vins són amargs, deixant una sensació d’arrugues a la llengua. El contingut d’alcohol i de sal utilitzat en la cuina també pot afectar el sabor d’un vi. Els vins que tenen un contingut d’alcohol superior tendeixen a mantenir una major cos. Més sovint, és el procés d’envelliment el que desenvolupa per complet el buquet d’un vi.

Escoltes parlar sovint de l’associació amb els tanins del vi, vins especialment negres. Els tanins provenen de les tiges i les llavors del raïm utilitzades en la fabricació d’un vi. Depenent de com és aixafada del raïm a les primeres etapes de l’elaboració del vi pot determinar què tan fort serà el seu taní en el producte final. Els tanins són més forts en els negres joves, però generalment es suavitzen amb l’edat. Els tanins no només ajuden en el procés d’envelliment, sinó que poden afectar tremendament el sabor d’un vi. Per això, els vins molt tànics són envellits durant llargs períodes de temps. Com més temps envelleixin aquest tipus de vins, més saborós serà el cos d’un vi quan s’obri. Quan es tracta del maridatge del vi, has de ser conscient de com és un vi de jove i tànnic abans de servir amb un dinar en particular. Aquest tindrà un paper important en el que triïs per servir als seus convidats.

El maridatge de vi ha de tenir en compte els sabors del vi que se serveix i el que els seus convidats menjaran amb ell. Planificar el teu menjar anticipadament pot implicar el joc de triar un vi per acompanyar un determinat plat. Els consells bàsics que segueixen a continuació et proporcionaran el coneixement que necessites per prendre les decisions adequades.

Maridatge de vins, consell 1: Troba un vi per gaudir bevent.
En primer lloc, quan estàs aparellant vins amb un dinar, troba un que també gaudeixis bevent. No et preocupis per la qualitat d’un vi o com va ser classificat en les revistes de vins més recents. Independentment del que els experts afirmin com els millors vins, el vi ha de ser el que t’agrada beure.

Quan trobes un vi que et complau, guarda el suro o escriu el que està en l’etiqueta per poder repetir l’experiència de nou. Per dir la veritat, així és com molts dels amants del vi troben els seus vins més preuats. Maridar vi és una experiència sensorial total, que va des del gust que el vi i els aliments provoquen en la boca als aromes que omplen la sala quan es decanta el vi i servir el menjar.

Maridatge de vins, consell 2: Els vins lleugers de cos es serveixen abans de vins generosos.
La regla bàsica per al maridatge del vi és servir els teus vins més lleugers abans que els més pesats, els vins més tànics. Vins de cos lleuger tendeixen a ser vins blancs, com Savignon Blanc, Pinot Grigio, Chardonnay i vins escumosos. Hi ha uns pocs negres amb cos lleuger, generalment el Pinot Noir, que es poden servir a principis del menjar també. Els vins més lleugers es poden obrir amb una amanida, sopa o aperitiu. Quan estàs servint plats d’aus de corral o de peix, en general usaràs un vi blanc o el vi negre de cos lleuger amb el menjar.

Els plats més pesats, com carn o be, mereixen vins més rics i plens, com ara Bordeus, Cabernet o fins i tot un Borgonya francès. Plats de postres, en funció del rics que siguin, poden ser servits amb vins blancs refredats, com el Sauternes, o saborosos vins negres de postres, anomenats Porto.

Maridatge de vins, consell 3: Quan el menjar sigui de cuina regional, aparella vins d’aquesta regió.
Els vins són dissenyats i cultivats per estar vinculats amb els aliments. Què millor manera d’obtenir l’experiència regional completa d’una cuina particular, d’aparellar amb un vi de la mateixa zona? Els productors de vi de tot el món creen els vins preparats amb els ingredients disponibles per als plats. Del sòl, l’ingredient principal en la producció de vi i el menjar, poden prestar espècies úniques a regions específiques del món.

Pot ser divertit descobrir què tan bé es fonen els sabors i espècies junts quan anyades vinculació a cuines regionals. Si estàs cuinant un dinar francesa contundent amb salses delicades i saboroses carns, tria vins de França. Salses lleugeres es poden servir amb un vi de Borgonya blanc o negre, mentre que les salses més pesades es poden combinar amb un Bordeus amb molt de cos. Els italians s’han enorgullit dels vins que produeixen, creant salses per a pasta perfectes per coincidir amb un vi en particular.

Si estàs triant plats de pasta de la cuina del nord d’Itàlia o fins a la cuina rústica a la Regió de Toscana, es poden trobar alguns vins italians de gran sabor simplement visitant la botiga de licors locals.

Maridatge de vins, consell 4: Trobar un equilibri és important en el maridatge de vi.
Quan emparejes el vi amb un dinar, pensa en la complexitat del menjar que serveixes als hostes. Els sabors i aliments altament complexos han d’estar aparellats amb vins de sabor simple, mentre que els vins amb sabors complexos han d’acompanyar plats simples però saborosos.

El tipus de menjar que serveixis pot canviar el sabor d’un vi, perquè les espècies naturals utilitzades en la cuina poden destacar o dominar un vi. Per això, és important saber el que es cuina abans d’escollir els vins que es serveixen. Els àcids i tanins en un vi pot interactuar amb el condiment usat en salses o els sabors naturals que es troben en les carns.

Pensa sobre els sabors oposats, com el dolç i picant, en tractar de trobar un equilibri entre un plat i un vi. Per exemple, els menjars picants, com la tailandesa o alguna cuina espanyola, poden ser servides amb vins dolços per ajudar a equilibrar la calor associat amb aquests plats.

Maridatge de vins, consell 5: Aprèn com aparellar vi i formatge.
Aparellar el vi amb el formatge s’ha practicat durant segles. És comú veure un plat de formatges servit durant la durada d’un menjar com a part de l’experiència de festí en general. No obstant això, alguns formatges poden tenir un sabor irresistible, i ha de ser suavitzat amb un vi en particular. Decidir què formatge servir pot dependre del vi que tens disponible.

Si estàs començant des de zero, decideix quin és el teu vi favorit o el formatge que t’agradaria servir i llavors escull el company adequat per anar amb ell. Com el vi, els formatges poden tenir una àmplia base de sabors. El formatge més picant, com el formatge blau, hauria d’anar acompanyat per vins dolços per ajudar a suavitzar el cop fort que poden oferir aquest tipus de formatges. Els formatges fins o suaus, com el cheddar, es poden combinar amb els vins negres. Si el formatge és al costat més suau, aniria amb un vi més suau.

El formatge de cabra pot semblar un dinar impossible de maridar causa del seu sabor i aroma. Però acompanya’l amb un vi blanc sec i trobaràs una experiència agradable. La majoria de formatges de pasta tova es poden combinar amb gairebé qualsevol tipus de vi, incloent la majoria dels vins escumosos i xampanys.

Simplement seguint aquests consells de maridatge de vi pots atrevir amb el joc de seleccionar els vins perfectes per acompanyar un sopar. Com més plats triïs per servir als teus convidats, més varietats de vi necessitaràs per acompanyar cada plat. Ja sigui que hagis de acollir als teus amics amb vuit plats o simplement amb unes hamburgueses, pots trobar el vi perfecte. Amb una mica de planificació, pots convertir un sopar en una agradable obra mestra de l’harmonització de sabors per a tots.

Vins per la calçotada

 TAGS:calçotada,vins,viEstem en plena època de calçots! Aquestes petites cebes dolces i allargades que es mengen acabades de fer al foc i sucades (més aviat submergides) en el secret d’aquesta delicatessen: la salsa especial feta amb fruits secs i verdures escalivades. Una salsa per calçots que en cada família es converteix en un secret que passa de generació a generació i que constitueix l’èxit d’aquesta tradició: la calçotada. No es pot ser un bon “calçotaire” si no presumeixes de fer la millor salsa de calçots de la teva zona! I amb quin vi els acompanyem? Bé, primer anem amb els calçots:

El complement definitiu per aquesta tradició és el pitet: els calçots es mengen com els espàrrecs, és a dir, aixecant per sobre del cap i deixant-los entrar, mentre la salsa es llisca i cau alegrement pel pitet, salvador de la taca inesborrable que ens recordarà la temporada.

Nota curiosa: encara que molta gent fa servir la salsa romesco (o romesco) per acompanyar els calçots, en realitat la “oficial” és una variant d’aquesta, anomenada salvitxada, que porta nyores en lloc de pebrots vermells i no fa servir romaní ni pebre. En qualsevol cas les 2 salses aniran bé amb els calçots, i accepten qualsevol ingredient “extra” que la converteixin en el secret de l’èxit dels teus calçots.

La temporada de calçots comença, oficialment, l’últim diumenge de gener amb la calçotada de Valls, a Tarragona, i és quan els que més ganes tenien durant tot l’any aprofiten per rescabalar per l’espera. Per als altres, en canvi, la temporada arriba al seu millor moment per aquestes dates, quan el fred comença a remetre i es pot organitzar un dinar al camp, on preparar el foc i acompanyar els calçots amb embotits i carns rostides.

I què vins prenem amb els calçots? Li hem preguntat a Juanma, el nostre personal shopper a Uvinum, i ell ens comenta que l’ideal és buscar un vi negre no gaire car (es beu molt) amb un punt dolç i càlid (que combina perfectament amb les salses). I aquestes són les seves recomanacions:

 TAGS:Clos Petó 2010Clos Petó 2010

Clos Petó 2010: Orejones, silex, tomillo, adulzonado, chocolate

 

 

 TAGS:Borsao Bole 2009Borsao Bole 2009

Borsao Bole 2009: fruta confitada, licoroso, toffe, potente, directo.

 

 

 TAGS:Laderas de El Sequé 2011Laderas de El Sequé 2011

Laderas de El Sequé 2011: fruta confitada, perfumado, barniz, directo, ligero.

 

 

 TAGS:Coto de Hayas Garnacha Centenaria 2010Coto de Hayas Garnacha Centenaria 2010

Coto de Hayas Garnacha Centenaria 2010: Canela, toffe, merengue, voluminoso, sabroso, largo

 

 

 TAGS:Yugo Tinto Joven 2012Yugo Tinto Joven 2012

Yugo Tinto Joven 2012: Fresas, romero, amable, goloso, fácil.